BarcelonaN umax-Fagor-plus és el treball més reeixit de Roger Bernat des que va centrar la seva feina en el que podríem anomenar teatre sense actors o, per ser més precisos, un teatre on els intèrprets són els espectadors. No es pot parlar de teatre de participació perquè la dramatúrgia està pensada perquè siguin els espectadors els que desenvolupin l’espectacle íntegrament, a partir de les motivacions que reben amb la projecció de diàlegs i petites accions.
Numax-Fagor-plus està dividida en tres parts. La primera, a partir del documental de Joaquim Jordà sobre el conflicte laboral de la fàbrica d’electrodomèstics del mateix nom que el 1979 va derivar en una empresa autogestionada pels treballadors. La segona part s’aixeca sobre la gravació d’una assemblea a la fàbrica de Fagor a Arrasate, tancada per la cooperativa, i on Roger Bernat projecta el documental de Jordà i pregunta per què ja no es dóna aquell model de lluita. La tercera part constata com el moviment obrer i la lluita per un lloc de treball han desaparegut pràcticament a la vegada que sembla fer una crida a tornar a la mobilització.
Els espectadors, lliurement, assumeixen el paper que volen i cada funció, per tant, és diferent. Numax-Fagor-plus és un teatre-document d’agitació social que lliga amb els primers espectacles de la desapareguda companyia General Elèctrica d’Espectacles i que té la virtut de qüestionar i esperonar-nos, sense renunciar a l’autocrítica (potser per això la funció es feia al Museu d’Arqueologia). Una autocrítica que assumeix fins i tot el mateix Roger Bernat perquè la seva voluntat seria fer l’espectacle in situ, a les fàbriques.
Com a final nostàlgic convida a cantar La internacional. Amb poca participació, i sense passió, divendres passat.
