IAQUÍ
Efímers 22/09/2014

Què passaria si manessin els alcaldes

i
Carles Capdevila
2 min

BENJAMIN BARBER és un politòleg novaiorquès que vaig entrevistar fa un temps i proposa un Parlament mundial d’alcaldes per millorar la democràcia. La seva tesi és que els governs de proximitat són els que més aborden la realitat i que si estiguessin interconnectats acostarien les polítiques a les necessitats de la gent. Hi pensava ara que 600 ajuntaments catalans donen suport a la consulta del 9-N, inclòs el de la capital, Barcelona. La majoria d’alcaldes es mullen per un tema que saben que afecta els seus ciutadans. És més, moltes de les pressions que rep el PSC per haver saltat del consens de la consulta per interessos de matriu PSOE provenen d’alcaldies que saben que els seus electors del municipi no connecten amb aquesta decisió. És a dir, que això que molta gent des de Madrid bateja sistemàticament com “ el delirio de Mas ”, si a Catalunya hi hagués un Parlament d’alcaldes, continuaria existint, perquè la majoria de governs municipals creuen que és una expressió democràtica oportuna i convenient. Oblidem els que diran que això confirma la manipulació i adoctrinament i pensament únic i bla, bla, bla. Qui s’ho pregunti honestament té feina a respondre com és que des de tants ajuntaments, on toquen de peus a terra, on han d’atendre necessitats elementals dels ciutadans, consideren que els toca donar suport a la consulta, si realment és una jugada “dels de dalt”. No només les manifestacions massives i l’organització popular confirmen la fortalesa del procés. Aquest teixit de plens municipals que s’han anat posant d’acord, amb la feina que tenien, confirma que una majoria sòlida de catalans tenen la consulta a dalt de tot de la llista de prioritats “reals”.

stats