AGOST. VACANCES. Normalment tenim el món a casa: som un dels grans destins turístics del planeta, tant Catalunya en conjunt com Barcelona en particular. Aquests mesos també molts de nosaltres ens convertim en turistes. Els que s’ho puguin permetre aniran lluny i cauran en la temptació de fer aquelles comparacions odioses, o no tant. Cada terra fa sa guerra, té els seus horaris, el seu menjar, el seu transport públic, les seves prioritats de benestar... Potser podem tornar-ne amb bones idees. Viatjant s’aprèn. Els que ens visiten també comparen, i sovint veuen coses que nosaltres no veiem. A més d’ajudar-nos a sortir de la crisi, ens poden fer obrir els ulls davant algunes realitats que el costum ha fet invisibles. Les enquestes diuen que aquí s’ho passen bé i, com es va informar ahir, que els furts s’han reduït força al metro. Però no tot són flors i violes. Què els sorprèn encara negativament?
En el cas de Barcelona, pel que em comenten, tres coses concretes: que fa pudor, que hi ha molt fum i que és massa sorollosa. En tots tres terrenys s’ha millorat al llarg dels anys -la revolució de les bicicletes n’és una bona mostra-, però sobretot als nòrdics i centreeuropeus els segueix violentant l’olfacte i l’oïda. Pudor? Sobretot a l’estiu, els contenidors d’escombraries fan xup-xup al sol i en zones de Ciutat Vella les bosses encara van per terra. A més, esclar, del problema de les vomitades o els pixums de borratxera. Fum? Sí, encara és una ciutat amb molta contaminació ambiental. Soroll? Això ja ens sorprèn menys, però no en som del tot conscients. El transport elèctric ajudaria a silenciar la ciutat, i de passada a fer-la més respirable.
Per casa han passat aquest any dues estudiants nord-americanes. Han marxat encantades: Barcelona, la millor ciutat! Però també totes dues han marxat sense el seu iPhone. Els el van robar quan anaven de festa. Oh, Barcelona, encisera...
