Casella 1. Surten 2 milions de persones al carrer. I l’any següent tornen a sortir. Explicació? No passa res, escolti. Morralla. El que és important és la majoria silenciosa. I ara jo m’atorgo la veu d’aquest ens abstracte, parlo en nom seu i em converteixo en el (la) portaveu de l’intangible. Gloriós.
Casella 2. A veure, 2 milions de persones són una petita minoria tirant a grandeta, oi? Existeix. Es pot tocar. Explicació? Tenen el coco menjat perquè els adoctrinen a les escoles i als mitjans subvencionats. Vaja, són una colla de curtets sense criteri i abduïts per la propaganda. Ei, però me’ls estimo molt, eh. Són bona gent. En canvi els que pensen com jo, com que són molt llestos, pensen el que pensen perquè ho duen de sèrie a l’ADN. Resumint, que els diferents de mi no tenen criteri. Insuperable.
Casella 3. El Financial Times, diari de referència en sectors molt influents d’arreu del planeta, publica un editorial en què reclama a Rajoy “una solució política al conflicte” que passa per una tercera via. Resposta? “El Financial Times està controlat pel nacionalisme” (Santiago Fisas -PP- dixit, en una entrevista d’Antoni Bassas). En canvi, els nostres diaris publiquen el que publiquen perquè... bé, vagi a la casella anterior. Memorable.
Casella 4. Excreta Mariano Rajoy: “El dret a decidir no és majoritari a Catalunya”. Ah no? I, com ho sap? Resposta: coi, torni a la casella 1, apartat “Majoria silenciosa”. I, així, sempre. Som en una roda que sempre gira donant voltes al mateix a veure si l’altre se’n cansa i baixa. Els lideratges del segle XXI són això (i així). SEN-SA-CI-O-NAL.
