Potser hi han jugat, una lassa tarda de diumenge, amb l’arrosset a mig digerir. El joc es diu Tabú i consisteix a definir una paraula, però sense pronunciar cap dels mots prohibits que apareixen a la targeta (i que, esclar, són els primers que vénen al cap quan es pensa en aquell concepte). Doncs bé, La Razón aconseguia ahir un bon exemple de crònica tabú, quan explicava el bombardeig d’una escola de l’ONU sense utilitzar, ni una sola vegada, la paraula nen (o qualsevol equivalent). Es referia als genèrics “persones” o “civils”. La resta de diaris, en canvi, ho tenien clar. “Un projectil mata 17 persones, la majoria dones i nens” ( La Vanguardia ) o “Entre les víctimes hi havia treballadors de l’ONU, dones i nens” ( El País ), per citar-ne un parell. La Razón, a més, dedicava bona part del text a alimentar els dubtes sobre l’autoria del bombardeig, la qual cosa contrastava amb diaris com La Vanguardia (“Israel ataca una escola de l’ONU”) o El Periódico (“Israel bombardeja a Gaza...”), entre d’altres.
El testament de Philip Seymour Hoffman
Fa uns dies es va saber que Philip Seymour Hoffman va excloure els seus fills del testament per no malacostumar-los: volia que sabessin com costen de guanyar els diners. Molts mitjans van titular només amb el què, i no amb el per què, de manera que el primer impacte de la notícia era forçosament negatiu. Tenint en compte que molts lectors no passen del titular, haurà quedat flotant la sensació que l’actor era un ogre que deixava tirats els fills, quan el que intentava era evitar-los el perill de l’excés (que ell coneixia en primera persona).
