Efímers 18/09/2014

Rectificar els noms de les paraules quan es desgasten

Ignasi Moreta
2 min

Escriptor i editorEl pas del temps passa factura als objectes, però també a les paraules. Restaurar un edifici pot arribar a ser més fàcil que recuperar una paraula desgastada per l’ús. Per això Confuci proposava rectificar els noms. Religió, per exemple, és una paraula que necessita una urgent restauració perquè, al seu sentit original, s’hi han juxtaposat una sèrie de connotacions associades a l’experiència que s’ha tingut de la realitat designada amb aquest nom. El que molta gent associa a la paraula religió és un conjunt de creences i pràctiques pròpies de la seva infantesa, dels seus pares i avis… Allò de què, sortosament, avui poden prescindir. En resum: la religió és entesa com “allò de què ens vam haver d’alliberar”. Molts gurus del nostre temps han entès que la paraula religió està gastada, i la substitueixen per mots alternatius: tradicions de saviesa, cultiu de la interioritat, formes d’espiritualitat... Són expressions que ajuden a desconnotar, però que tenen cert regust de succedani. És com eludir els problemes amb una dubtosa drecera, en lloc de fer-hi front directament. Potser encara hi ha salvació per a la paraula religió, a condició -però- que l’alliberem de les impureses que s’hi han adherit. No podem identificar, com es fa massa sovint, religió amb establishment religiós. Si estem d’acord que l’ésser humà és un ésser finit capaç d’infinit, la religió pot ser entesa com tot el que té a veure amb l’aproximació, sempre a les palpentes, a aquesta realitat infinita que amb prou feines intuïm. En aquesta difícil interacció entre el finit que som i l’infinit que anhelem, els sistemes religiosos convencionals poden ser un ajut, però també un autèntic destorb. Deixar de confondre la recerca religiosa amb les institucions que han pretès vehicular-la pot ser el primer pas per a la confuciana rectificació dels noms.

stats