Un nou estudi de la Universitat de Washington publicat a Archives of Neurology apunta a una de les possibles rutes que pot dur cap a l'Alzheimer. L'estudi indica que podria tractar-se d'una malaltia metabòlica relacionada amb la falta d'insulina al cervell, una hipòtesi amb què es treballa des de fa més de cinc anys. Hi ha alguns investigadors que han anat més enllà i que fins i tot diuen que les persones que desenvolupen la malaltia de l'Alzheimer podrien patir un nou tipus de diabetis, la diabetis tipus 3.
Se sap que, a part del pàncreas, el cervell també fabrica insulina, que té un paper molt important en el seu funcionament i en la producció de glucosa, l'autèntic combustible que fa que el cap rutlli. En els cervells afectats per l'Alzheimer, i sobretot a les zones on s'acumulen les plaques de la proteïna que el destrueix, n'hi ha molt menys. De fet, es creu que aquests cúmuls de la proteïna fan de tap o barrera, de tal manera que no permeten que la glucosa es distribueixi bé pel cervell.
Ara els investigadors nord-americans han anat un pas més enllà i han fet un assaig amb 104 malalts als quals s'administrava insulina per via nasal en diferents dosis. En els que rebien una dosi més alta dos cops al dia es va notar una millora temporal significativa.
En l'assaig hi van participar malalts en una fase lleu de la malaltia. Es va fer servir insulina en esprai. Es va fer servir placebo per a 30 i, d'entre la resta, que sí van rebre l'hormona, a una part se'ls va administrar una sola dosi i a l'altra el doble. Així durant quatre mesos. Malgrat la millora observada, els investigadors expliquen en el mateix article científic que encara calen més estudis per tal de valorar la conveniència o no d'aquest procediment i si pot tenir altres conseqüències.
Relació amb la insulina
La correlació aparent entre els nivells d'insulina i la malaltia de l'Alzheimer també obre la porta a establir altres hipòtesis sobre l'origen o les influències de la malaltia. La incidència de la diabetis, igual que la de l'Alzheimer, va en augment entre la població. I, de fet, la diabetis tipus 2, la més comuna, també pot anar lligada a problemes cognitius com la falta de memòria. Totes dues malalties estan relacionades amb l'augment de la població i l'esperança de vida, ja que també estan relacionades amb l'edat.
Però com que també tenen relació amb la mala dieta, no es descarta que menjar malament també pugui tenir un efecte, ni que sigui com a contribuent, en el desenvolupament de la malaltia neurodegenerativa. L'efecte del menjar sobre la química del cervell pot tenir un impacte força complex que podria estar relacionat també d'altres maneres amb la malaltia. Per exemple, pot influir en la inflamació i l'oxidació de les neurones i la presència d'unes proteïnes o unes altres.
