Resposta proporcional a l’agressió de l’Estat
A més de la dignitat, l’autogovern i la sobirania catalanes, està en joc la democràcia a Espanya
La intervenció dels comptes de la Generalitat per part de l’Estat suposa, per la via dels fets consumats, la pràctica supressió de l’autogovern català, que a partir d’ara haurà de retre comptes, factura a factura, al ministeri d’Hisenda. L’autonomia catalana queda greument afectada. I hi queda com a represàlia explícita a una decisió presa a les urnes pels ciutadans, que en les últimes eleccions del 27-S van donar una majoria absoluta parlamentària als partidaris de crear un estat independent. Lluny d’obrir un diàleg a partir d’aquesta realitat política, el govern espanyol ha optat per la via de l’ofec i el control financer, que posa en risc l’estabilitat de l’administració catalana i dels ciutadans als quals serveix, pensin com pensin. Sense capacitat de resposta financera, per responsabilitat, al Govern no li queda més remei que plegar-se d’entrada a les exigències fiscalitzadores de l’Estat si vol evitar mals majors als ciutadans. Però una cosa és acceptar la força de l’amenaça i l’altra combregar políticament amb una agressió tan severa com poc democràtica.
La resposta del president de la Generalitat, Artur Mas, va anar ahir en aquesta direcció: la de posar en evidència un tracte humiliant -Catalunya, que va liderar la creació del sistema autonòmic i que sempre va demanar un tracte singular, finalment l’obté, aquest tracte, però com a càstig, i es queda amb l’autonomia menys autònoma- i la d’anunciar que aquesta humiliació només farà que reforçar, més d’hora que tard, el procés cap a la independència. De fet, Mas va indicar ahir que l’únic camí que li queda obert a la societat catalana és el de continuar ampliant la base social del sobiranisme a les urnes, seguint la via pacífica i democràtica que fins ara l’ha guiat. L’altra via, la de la renúncia a l’estat propi i al dret a decidir com a condició per començar a dialogar, suposaria un cop mortal a l’esperit de participació ciutadana que en els últims anys ha donat ales a la societat catalana i que ha impulsat molts altres moviments d’empoderament popular arreu del món. Està en joc, esclar, la dignitat, l’autogovern i la sobirania catalanes, però també la mateixa qualitat de la democràcia a Espanya.
