Publicitat
Publicitat

L'humor serveix per fer més suportable la situació econòmica i ajuda a superar-la

Riure de la crisi

L'humor es fixa en l'actualitat. I en els últims anys està gairebé monopolitzada per la crisi. Per això, es multipliquen a les xarxes socials, als programes de televisió i ràdio i a les pàgines dels diaris acudits econòmics. I els experts ho aplaudeixen: és una manera de fer més suportable el dia a dia. Però aquesta no és l'única utilitat que tenen. A més, segons el professor de filosofia de la Universitat del País Basc Michael Marder, que ha estudiat la relació entre l'humor i la crisi, els acudits serveixen també per agafar perspectiva, diagnosticar els nostres problemes i superar l'esvoranc econòmic.

Els acudits, habitualment, s'han centrat a atacar el poder. "Els polítics de vegades sembla que no saben ben bé què diuen i això ens dóna molta munició a l'hora de fer guions", confessa Quim Morales, guionista de Polònia i Crackòvia de TV3 i presentador del programa La segona hora , de Rac 1. Però no només això. També han servit d'arma llancívola entre els estats europeus, immersos en una crisi del deute que amenaça d'obrir una bretxa entre el nord i el sud. Així, portuguesos, grecs, espanyols i italians han estat objecte de mofa dels mitjans de comunicació alemanys, i a l'inrevés. Els acudits treuen punta als tòpics que titllen de dropos els habitants dels països perifèrics i caricaturitzen a l'extrem la inflexibilitat alemanya.

Però també serveixen per riure d'un mateix i això és potser el més terapèutic. "Quan rius d'alguna cosa t'hi poses per sobre. Si no pots fer-ho, segurament vol dir que tens alguna mena de complex", considera el dibuixant Juanjo Sáez. Ell fa amb les seves vinyetes -que publica cada dia a l'ARA- teràpia col·lectiva, però destaca la importància de prendre's amb humor fins i tot les desgràcies personals. Tot i això, reconeix que "el més correcte és riure del poderós" i considera que els polítics li fan la feina fàcil: "Els gestors de la crisi són bastant còmics de per si".

Sense la cotilla de les notícies

L'humor serveix als comunicadors per desempallegar-se de les cotilles de la informació clàssica, que tenen més restringida l'opinió. "Puc donar opinió des de l'humor", diu Morales, que reconeix que això li serveix per "desfogar-se" perquè ell també se sent "part dels estafats". Una cosa semblant li passa a Òscar Andreu, guionista i presentador, juntament amb Òscar Dalmau, del programa La competència , també a RAC1, que es defineix per fer "humor basat en fets reals". "Parlar d'actualitat és parlar de crisi. La crisi ho eixuga gairebé tot", diu Andreu.

Aquesta monopolització de la informació també suposa un repte per als humoristes. La informació econòmica, i amb ella molts conceptes tècnics. ¿Qui havia sentit a parlar de prima de risc, actius tòxics, o hipoteques subprime abans del 2008? "A Polònia va haver de venir una periodista d'economia per fer-nos unes classes", reconeix, "ja escrivim prou burrades normalment, no volíem fer-ne una de grossa", riu. L'humor contribueix a traduir aquests tecnicismes. Fa més digeribles els problemes, també des del punt de vista de la comprensió. A través de la paròdia "podem parlar-ho millor".

Utilitat psicològica

Pel que fa a la utilitat gairebé clínica de l'humor, el filòsof Michael Marder, que ha publicat els seus estudis sobre acudits i la seva relació amb la crisi al New York Times , hi veu una relació comuna. A banda de la doctrina clàssica, que veu l'humor com una via de fer més suportable la tragèdia, Marder considera que els acudits són una oportunitat "per prendre consciència de la pròpia situació". Segons aquesta teoria, els acudits ens ajuden a "veure'ns des de fora" i això és imprescindible per entendre què ens passa i per què. Sáez hi coincideix i considera que el prisma de l'humor "serveix perquè la gent vegi les coses amb una certa perspectiva".

Però Marder va més enllà, perquè un cop hem entès en quina situació ens trobem, l'humor pot servir per superar la crisi. Ens ajuda a aprendre en un moment de ruptura i, per tant, és un mecanisme per construir el futur. Òscar Andreu va encara més enllà i no hi veu només beneficis psicològics: "Riure és sa. Hi ha estudis fisiològics de prestigiosisimes universitats i una d'espanyola que ho confirmen".

Twitter i l'humor no professional

L'humor i els acudits sobre la crisi no són només cosa de professionals. Les xarxes socials "han passat l'humor de bar a internet", diu Juanjo Sáez, que considera que "hi ha gent molt bona". A més, "els primers que fan broma són els mateixos afectats", diu Morales. Només cal veure les pancartes de les manifestacions, "com aquella que deia que no podem abaixar-nos els pantalons i estrènyer-nos el cinturó alhora", destaca el guionista.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT