Robots sexuals, la nova revolució tecnològica?

BarcelonaLa Roxxxy és un robot. Pot tenir un orgasme i té un sistema circulatori que li manté el cos calent. Costa 6.000 euros i es ven amb cinc possibles personalitats: Frigid Farrah, reservada i tímida; Wild Wendy, activa i aventurera; S&M Susan, de toc sado; Young Yoko, inexperta i amb ganes d’aprendre, i Mature Marta, experimentada i amb ganes d’ensenyar. Segons l’empresa que el comercialitza, True Companion, és el primer robot sexual del món. La versió masculina, el Rocky, és un robot de “cos d’infart i personalitat brillant”, amb vibració inclosa als genitals i que “sempre espera que tu acabis” abans de donar-se per satisfet. Tenir un robot masculí o femení a casa serà una cosa normal en el futur, segons aquesta empresa. “Gairebé tothom ha vist porno, i quasi totes les dones tenen un vibrador. Tenir un robot sexual és només una altra ajuda que permet als homes i les dones fer realitat els seus somnis o posar un toc d’aventura a la seva vida sexual”, diuen des de l’empresa. “No tothom troba el seu company ideal, i molta gent pateix períodes de sequera”.

Una recerca del Pew Research Center, AI, Robotics, and the Future of Jobs, prediu que els robots formaran part del dia a dia de la gent cap al 2025. Stowe Boyd, un dels investigadors, dibuixa el següent escenari: “Les pizzes no les repartiran adolescents que esperen una propina, els conreus els treballaran els robots, les radiografies les revisarà un robot i els androides com a companys sexuals seran una cosa habitual, tot i que aquests últims seran font de divisió i menyspreu, igual que avui es parla dels selfies com un indicador de tot el que funciona malament al món”. ¿Seran una cosa habitual, els robots sexuals, el 2025?

Potser sembla una previsió massa optimista, però el cert és que les joguines sexuals acumulen ja uns quants anys d’evolució. “El consolador més antic que es coneix té 20.000 anys, pertanyia al paleolític superior i, a diferència de la Roxxxy, està fet de roca limolita”, explica la sociòloga Leah Reich en l’assaig Sexbot slaves, publicat a Aeon. “Els consoladors, els vibradors, els anells genitals, les boles xineses... són objectes que fa temps que són entre nosaltres. Les joguines sexuals dirigides per ordinador i els teledildònics -que combinen la telepresència i el sexe- es remunten a mitjans de la dècada dels 70, però tenen els mateixos objectius que la tecnologia sexual anterior: proporcionar plaer i exploració íntima, estimular-nos sexualment i, en alguns casos, obrir una finestra a la pròpia identitat”. Abans que se’n digués “joguines sexuals”, els metges ja les utilitzaven com a aparells mèdics. Les llevadores i els metges tractaven algunes presumptes malalties femenines, com la histèria, amb el que eufemísticament anomenaven “massatges pèlvics”. Durant anys, es feien amb estimulació manual, fins que el 1800 els metges van començar a utilitzar els vibradors electromecànics. No va ser fins a l’any 1902 que els vibradors es van passar a vendre directament als consumidors. Amb aquesta patent, el vibrador es convertia en el cinquè electrodomèstic, només superat per la màquina de cosir, el ventilador, la tetera i la torradora.

Són el mateix que un vibrador?

Però... ¿els robots sexuals són només un vibrador sofisticat? “Sí, i no”, contesta a l’ARA la historiadora i experta en cultura digital Elisabet Roselló. “Poden servir senzillament per a l’autocomplaença sexual, però alhora inclouen coses que un vibrador no té, com ara donar conversa i adaptar-se a la personalitat de l’usuari. Per tant, va més enllà del simple estímul físic. La part positiva és que reconeix que la sexualitat humana no és només una part metòdica i física, sinó emocional”. Tot i això, Roselló adverteix que “cap tecnologia és neutral”, i que en un futur caldrà veure quins usos se li donen i les conseqüències que té per a les relacions humanes.

Leah Reich assenyala ja algunes de les possibles implicacions d’aquest tipus de robots: “Què passa si no són només objectes que es poden apagar i encendre, sinó alguna cosa més, amb qui compartim la nostra intimitat?” Reich cita un article de David Levy, The ethics of robot prostitutes, del llibre Robot ethics (2011), en què l’autor discrimina els robots sexuals segons la seva sofisticació. Mentre els robots siguin artefactes sense consciència artificial, diu, no hi ha implicacions ètiques a tenir-hi sexe o utilitzar-los per prostituir-los. Tot i això, recalca, encara que no tinguin consciència, sí que tenen les marques externes de la personalitat, i estan programats perquè siguin com persones.

Ser infidel amb un robot

“Efectivament, estan programats per ser el tipus de persona que pot ser posseïda per un home heterosexual”, critica Reich, en referència al fet que la majoria dels robots sexuals són femenins i estan dissenyats per als homes (la versió masculina de la Roxxxy, el Rocky, té moltes menys funcionalitats i opcions de personalitat). “Si les dones són el model sobre el qual estan construïts la major part dels robots sexuals, correm el risc de recrear rols de gènere, especialment al voltant del sexe. No seria bo, perquè la tecnologia sexual té el potencial d’alleujar problemes humans de recorregut, tant per a homes com per a dones: la tecnologia sexual pot ajudar-nos amb disfuncions sexuals i amb la soledat, però si simplement creem una nova varietat de ciutadà de segona classe, una criatura sexual que pot ser posseïda, ens arrisquem a tornar-nos a alienar els uns als altres”, fa Reich, que tem que es pugui convertir en una tecnologia que, en comptes de connectar-nos, ens desconnecti.

El febrer del 2013 la firma YouGov va dur a terme una enquesta per al Huffington Post sobre l’actitud de la gent respecte als robots. Sobre si voldrien que un robot tingués cura d’un familiar, el 58% van dir que no. En la pregunta sobre si tindrien sexe amb un robot, només el 9% va dir que sí. Un 11% va dir que no n’estava segur, i el 80% restant va dir que no. L’enquesta també preguntava: “Creu que una persona en una relació d’exclusivitat estaria enganyant la parella si tingués sexe amb un robot?”. El 42% van dir que sí, el 26% no n’estaven segurs i el 32% van dir que no.

Neil McArthur, professor associat al departament de filosofia i director del departament d’ètica aplicada a la Universitat de Manitoba, explica a la recerca The moral and legal implications of sex with robots que, en general, la percepció que tenim sobre el sexe amb robots es correspon bastant amb les opinions que tenim sobre el sexe en general. Qui vegi el sexe com una manera més de gaudir de la vida, segurament considerarà el sexe amb robots com una manera més de gaudir. En canvi, si s’entén el sexe com un mitjà de reproducció, el sexe amb robots es veurà amb molt mals ulls. En aquesta mateixa recerca, McArthur recull diversos arguments a favor i en contra de les relacions sexuals amb màquines. Malgrat això, ell defensa que la repercussió d’aquesta tecnologia sobre la societat seria positiva i critica aquells que hi estan en contra perquè argumenten que el sexe amb robots no té finalitats reproductives, que no serveix per construir una relació i que el seu rol no és el de completar el matrimoni o reforçar les comunitats.

D’altra banda, argumenta que desenes d’estudis donen suport a la tesi que la gent practica menys sexe del que voldria, i que tenir un robot sexual podria augmentar les trobades sexuals de molta gent. McArthur també afirma que el sexe amb robots seria més democràtic, ja que no caldria ser “ni guapo ni intel·ligent” per tenir-ne. A més, “en societats com la xinesa, les ràtios d’homes i dones fan que molts homes tinguin poques oportunitats de trobar companyia sexual, i els robots són una solució més satisfactòria que la masturbació”, afegeix. D’altra banda, segons aquest professor, “els robots sexuals tenen el potencial de maximitzar la quantitat de satisfacció hedonista al món i, com a resultat, augmentar el nivell de felicitat arreu”.

Segons McArthur, simplement sentim rebuig a tenir sexe amb un robot igual que a la pel·lícula American Pie, plena d’adolescents faltats de sexe, sentim rebuig quan veiem el protagonista, Jim Levenstein, masturbant-se amb un pastís. “Els robots sexuals estan en camí, hem de ser crítics, però no estigmatitzar-los abans que hagin arribat o preocupar-nos abans d’hora”, conclou.