Divendres a la nit l’actor Santiago Segura visitava el Sálvame Deluxe. Les promocions de les seves pel·lícules resulten esgotadores per a l’espectador. Te’l trobes a la sopa encara més del que ja és habitual. Segura se sotmetia a la prova del polígraf. Les preguntes que havien preparat els guionistes intentaven relacionar constantment la pel·lícula Torrente amb el Sálvame : “ ¿Crees que a Jesulín le ha costado mucho meterse en el papel de tonto? ” Belén Esteban reia amb mala llet. “ ¿Te gustaría ver a Isabel Pantoja en la cárcel? ”, “ ¿Es cierto que Jesulín ha ganado más dinero que Alec Baldwin por su trabajo en ‘Torrente 5’? ”
Però hi va haver una pregunta que convidava a pensar sobre el gènere televisiu: “ ¿Consideras que la saga ‘Torrente’ es al cine lo que ‘Sálvame’ a la televisión? ” Santiago Segura va respondre que no. I el polígraf va confirmar que deia la veritat. I té raó. Tot i la baixa categoria intel·lectual que demostren els protagonistes d’una producció i l’altra, el que suposa Torrente no té res a veure amb el que implica l’èxit del Sálvame a la tele.
Torrente és una dosi puntual d’estultícia cinematogràfica cada dos o tres anys. És vist, fins i tot, com un exercici d’humor fílmic. No pretén ser res més del que és. És un tipus de cinema fet des de la pròpia consciència grollera que procura escandalitzar l’espectador. I té un fet important (com a mínim, en les dues primeres pel·lícules de la saga), que és una subtil crítica social per als que vulguin esforçar-se a fer una lectura més complexa. Santiago Segura (no confondre amb el seu alter ego Torrente) és més llest i retrata les mancances socials i intel·lectuals a partir de l’abús i la caricatura. Es burla de l’Espanya més curta a partir del retrat. I l’espectador entén que allò és ficció.
Sálvame és tot el contrari. Alguns podran lloar l’enorme capacitat d’espectacle i l’habilitat amb què gestionen els conflictes. És una pista de circ prodigiosa. Però diàriament perpetua una conducta humana nefasta a partir de la pantomima de la telerealitat. Crea uns patrons socials que són subministrats amb sobredosi. Estigmatitza models de vida, fomenta l’odi a la diferència i potencia l’agressivitat verbal. I a sobre es ven com un entreteniment innocu, aliens a la responsabilitat dels mitjans de comunicació (que fins i tot els privats han de tenir). Torrente és un estereotip. Sálvame adotzena i aliena l’audiència. Deixa un pòsit conductual als espectadors transmetent, subliminarment, una herència social de molt baix nivell.
