Saturació política

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Al món, tanmateix, hi ha alguna cosa més que la política. La vida d’un poble té molts d’altres aspectes que sol·liciten -i exigeixen- atenció pública. La ciència, les belles arts, la filosofia, la higiene, l’arquitectura, la història, els problemes tècnics, l’astronomia, mil sectors de l’esperit humà o del món exterior demanen homes que els conreïn. “Politique d’abord”, “política abans que tot!”, clamen veus imperioses i sovint irresistibles. Els diaris que durant set anys varen jugar amb els temes més allunyats de la governació dels Estats i de la crítica dels governants, ara hi consagren el noranta per cent de llur espai. Un sol discurs suscita tres o quatre mil articles; un sol fet engendra dos o tres mil comentaris; la frase d’un president del Consell o d’un cap de partit volta incansablement pels fulls de paper com un crit en una serralada plena d’ecos innombrables... Els aparells de ràdio vessen en la intimitat de les cases un doll d’oratòria política. La veu de Maura o d’Azaña [...] es barreja a les converses familiars, s’interposa en la remor de les alcoves, acompanya els crescendos de les disputes conjugals, ofega el plor dels infants i fa una competència ruïnosa al cant dels celoberts. [...] Així que entreu en una reunió pública o privada, us agredeix l’expressió d’un parer polític. A penes seieu en una taula per sopar amb un grup de senyores i senyors, amb la més negligent camaraderia, surt un diari insinuant: “Política!”. No hi ha res que us hagi conservat el dret de sopar amb qui us doni la gana, sense altra restricció que la decència... [...] ¿Quant durarà aquesta atmosfera? ¿Quin fet providencial vindrà a esvair-la? Nosaltres, naturalment, voldríem que aquest fet providencial fos la implantació de l’Estatut. Aleshores, en reintegrar-se cadascú a les seves disciplines pròpies, podria exclamar amb alegria: “ens hem fet un fart de política per tenir el dret de desentendre’ns-en una mica”.