L’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008, induït per una crisi financera internacional que va tallar de sobte la circulació del diner, va provocar un estrangulament econòmic de dimensions colossals del qual amb prou feines ara es comença a sortir. Una conseqüència directa de la crisi va ser l’ensorrament dels preus de l’habitatge, que segons diferents estimacions ha baixat entre un 30% i un 40% fins a situar-se al nivell del 2003. Des de llavors una de les preguntes més repetides als economistes és quan tocaria fons la caiguda dels preus. Doncs bé, segons el Col·legi de Registradors al segon trimestre de l’any han augmentat prop d’un 1% en el conjunt de l’Estat respecte al segon trimestre de l’any passat. És una pujada molt lleu, però és indicativa que el mercat immobiliari comença a reactivar-se després de sis anys.
Aquesta notícia coincideix amb una altra que va en la mateixa línia: la matriculació de cotxes, un altre indicador clau del comportament de l’economia, acumula un creixement del 15,9% a Catalunya entre el gener i l’agost, una pujada similar a la mitjana espanyola. Aquestes xifres demostren que a poc a poc els consumidors van recuperant la confiança en l’economia i s’estén la sensació que la crisi ha tocat fons.
Ara bé, ahir mateix també es van donar a conèixer xifres menys optimistes de l’economia europea que poden acabar arrossegant el conjunt de la UE. En concret, es va frenar el creixement de la producció industrial de França i Alemanya. Aquest serà el panorama que es trobarà dijous el Banc Central Europeu, que reuneix el seu consell de govern enmig de fortes pressions perquè Mario Draghi prengui mesures a favor del creixement. Quines poden ser aquestes mesures? Doncs la rebaixa dels tipus sembla improbable, però hi haurà una injecció de diner al sistema financer per reactivar el crèdit. No es descarta tampoc que es pugui trencar el gran tabú i el BCE compri deute públic per alleujar la situació dels estats més castigats per la crisi. L’experiència dels últims anys ensenya que toca reaccionar abans que sigui massa tard.
