S’esfumen avions en temps del 'double check'

‘DOUBLE CHECK’és un dels conceptes de l’any que tanquem. La doble ratlleta que ens delata, que indica que hem llegit el missatge de WhatsApp i que per tant afegeix sobreinterpretacions diverses als nostres silencis, a cada minut que triguem a respondre. Es pot desactivar, igual que podem esborrar part del rastre digital que deixem, però mai no ho posen fàcil. És costós, en temps i coneixement, no ser vigilat les 24 hores. No hi ha presumpció de privacitat regalada, en cas de dubte et controlen, et geolocalitzen, saben què compres, on viatges, des d’on tuiteges, poden endevinar quan fas dieta, ja hi ha cadenes de supermercats que amb la targeta client endevinen quan una dona està embarassada, per alguns productes que evita i d’altres que incorpora. Però en la societat del control gairebé total, el 2014 passarà a la història dels successos com l’any que s’esfumen els avions. Desapareixen. Un encara no l’han trobat, i ara en tenim un altre de perdut. Tenim tota la informació personal penjada al núvol, on abans hi havia els àngels, però els avions que es perden no cal que ens els imaginem entre cap boira. Volar continua sent un dels mitjans més segurs, tenim maneres de morir més eficients i d’estar per casa, com els accidents domèstics. Però mentre som capaços de fer mapes mundials instantanis de tuits, continuem sent capaços de perdre del tot, sense rastre, un avió amb 160 passatgers. Es confirma la nostra fragilitat, la nostra vulnerabilitat. Baixem del núvol de cop i toquem de peus a terra tan de pressa com aquells dibuixos animats que hi fan un forat i tot. I, a diferència d’ells, que s’aixequen com si res i s’espolsen, allà ens quedem.