Després de la reunió amb el seu fill Elies a Barcelona, i de la partideta de dòmino amb el fabricant Jaume Deunhidó, el notari Pere Jaquehisom, la fiscal Esperança Segonselpreu i el farmacèutic Amadeu Niunacosanilaltra, amanida amb la presència inesperada de l’exhonorable Jordi Pujol i les seves idees d’emergència per sortir de situacions podrides, el patriarca Feliu Pocapena intentava posar en ordre els seus pensaments. El problema era que havia arribat el dilluns, i com cada dilluns, sabia que es podia trobar amb alguna sorpresa desagradable a l’interior de la seva nevera de la casa de l’Empordà. Avui no havia de ser cap excepció: quan va obrir la porta de l’electrodomèstic va descobrir l’espigada presència d’Arundhantristh Romandrhastyam, o com es digués el professor de ioga de la seva dona, la matriarca Núria Pocapena. El guru s’havia entaforat al calaix del peix, entre unes sardinetes que Feliu Pocapena havia comprat el diumenge per fer-les a la brasa i un paquet d’arengades de procedència incerta.
-Vaja -va dir, flegmàtic, el patriarca Feliu Pocapena-. Espero que no estigui gaire incòmode. Que potser venia a veure la meva senyora?
Arinthadedhrap Rhuntamhizepam es va desplegar lentament i es va incorporar amb tanta dignitat com li va ser possible, més aviat poca. Va contestar:
-En part sí, senyor Pocapena. Però tampoc no em va malament poder intercanviar unes paraules amb vostè. Ha de saber que en realitat no em dic Arrhosdepilau Rhostrepàl·lid, com tothom es pensa, i que tampoc sóc indi ni he viscut mai a cap centre espiritual de Londres. Em dic Artemi i sóc d’Olot.
-Interessant -va concedir el patriarca Feliu Pocapena.
-En efecte. I a més li interessarà saber que sóc un agent secret del GURPS, Grup...
-...d’Unificació i Replegament del Poble Sobirà -va completar Feliu, amb resignació-. No sé per què, no em sorprèn. Permeti’m que li digui que, per ser un agent secret, la discreció no sembla el seu punt fort.
-Oh, és que amb aquesta calor, dins el calaix del peix és on millor s’està -va observar distretament el professor de ioga-. En fi, els meus col·legues del GURPS ja van venir a visitar-lo i sap que té un deute pendent amb nosaltres. És a dir, amb la nació catalana lliure, pròspera i estupenda.
-Sí, sí -va assentir Feliu Pocapena-. Tinc ben present el seu xantatge. Cregui’m que estic treballant per satisfer-lo.
-Ben fet -va respondre l’àgil i fals guru-. Però jo ara vinc amb la idea d’estafar la seva esposa. Potser podríem anar a mitges?
A fora començava a caure una pluja que feia un cel estrany, com de color púrpura.
