El ball de l’embeinada no és plaent per a cap periodista, així que quan toca bellugar el cos al ritme de la seva música sovint es produeixen efectes interessants. El Mundo insisteix un dia més en el presumpte compte suís de Trias. Cap diari s’ha fet prou seu el tema per treure-ho en portada, així que el diari està sol a l’hora d’allargassar-lo i treure’n rendiment. El fascicle d’avui es titula “La policia demana més dades a la banca suïssa sobre Trias”. És un titular que no diu res més enllà de “la policia fa de policia”: no aporta cap dada que sustenti la seva versió. A dins del text, a més, hi ha símptomes que la fermesa amb què tractaven el tema comença a trontollar. Un periodista de l’ Abc, entrevistat a RAC1, deia dimecres que Interior va alertar el seu diari que el dossier que esquitxava Trias potser estava equivocat. Curiosament, avui El Mundo recalca dos cops una aparent niciesa com és que l’informe està escrit en francès. ¿Adduiran el problema de la traducció si finalment resulta foul? Consigno també que dimarts donaven per fet que l’alcalde de Barcelona tenia el compte i fins i tot posaven en titular de portada el número (en una jugada de més efecte estètic que no informatiu) i, en canvi, aquest dijous, tot és “se li atribueix”, “segons un informe”, “possible existència d’un compte a Andorra” i el ministre recordant la presumpció d’innocència... Titulen a l’ofensiva, però el text juga més aviat en defensa. Per allò del dit i la lluna, repetiré el que és obvi: cap intent de defensar ningú que efectivament hagi evadit impostos. Però que El Mundo obri avui portada amb una foto de Trias engegant la campanya del 9-N dóna compte del timing precís amb què flueixen les filtracions entre unes opaques instàncies policials i determinats mitjans de comunicació.
