Publicitat
Publicitat

Sita Murt, la reina catalana del punt senzill i elegant

La dissenyadora mor als 68 anys a causa d’un càncer

Li deien Sita, de Carmencita, perquè tenia 68 anys però seguia sent una nena plena d’imaginació que creia que tot era possible si tenies tenacitat, paciència i temps, un triumvirat infal·lible al qual recorria quan un teixit se li resistia o li costava plasmar un patró al paper. Única i genuïna, Sita Murt va aconseguir el més difícil: que els seus dissenys es reconeguessin a simple vista per la seva senzillesa. Sita Murt va morir ahir a causa d’un càncer que li van detectar fa poc més d’un any; els seus dissenys, atemporals i versàtils, no moriran mai.

“Tenim la sort d’haver compartit tot tipus de vivències amb ella, sempre enriquidores, sempre especials”, asseguraven ahir els treballadors de la seva empresa en un comunicat en què se la definia com “una dona lluitadora, creativa i tenaç” que els havia ensenyat a treballar “amb passió”. Tota la que es necessita per convertir l’empresa familiar de teixits en una marca internacional amb més de 2.000 punts de venda escampats per Europa, els Estats Units, el Japó i Corea. Sita Murt (Igualada, 1946) era filla d’un pelleter i de petita s’entretenia jugant a la fàbrica familiar, recollint trossos de pell per guarnir-se la roba. Tenia fusta de dissenyadora de moda, així que va estudiar a l’Escola de Disseny Textil de Sarrià, i es va casar amb Antoni Esteve, gestor de la seva empresa familiar, Esteve Aguilera. Murt ho tenia tot de cara per dedicar-se professionalment al disseny tèxtil, però no va ser fins a finals dels 60, quan ja havia pujat una mica els fills i la seva faceta de mare de família nombrosa no li requeria tant de temps, que va començar a ajudar el marit en la seva empresa.

Aquestes dues dècades de rodatge, fins al 1984, van ser crucials perquè davant la mort prematura del seu marit decidís tirar endavant sola l’empresa tèxtil. El 1989 va començar a participar en desfilades a Espanya, com la Cibeles Fashion Week i la 080 Barcelona, abans anomenada Saló Gaudí Barcelona. “Delicada” i “minimalista” són dels adjectius que els crítics de moda li han brindat una vegada i una altra a les seves col·leccions.

D’Igualada al món

Sita Murt va saber fer les coses bé i el seu nom va convertir-se en un referent de la moda catalana i va créixer com l’escuma a l’estranger: les màquines d’Igualada no podien parar si volien abastir els milers de punts de venda que tenia a mig món. Ella va aconseguir que la qualitat i el disseny s’associessin un cop més a la producció catalana tèxtil, i el 2002 va recollir el premi al mèrit exportador dels que en aquell moment eren els prínceps d’Astúries.

Però una dècada més tard la crisi la va tocar de ple i va haver de fer un ERO temporal i tancar algunes botigues -vuit l’any 2013-, tot i que sempre va mantenir l’optimisme que la caracteritzava i va estar convençuda que, com l’au fènix, els mals temps només valdrien per sortir-ne reforçada. Eren (i segueixen sent) temps en què a l’hora de vestir-se la gran majoria busca la ganga i passa de la qualitat. Però tenir una peça firmada per Sita Murt és saber que mai passarà de moda. La dissenyadora, obsessionada per la qualitat, sempre triava els millors fils i les millors llanes i produïa només en fàbriques pròpies d’Igualada; de fet, quan parlava de la mass fashion ho feia més amb pena que ràbia perquè veia que la gent s’anava acostumant al fet que la roba sigui de mala qualitat. Es pot reconèixer a simple vista una peça de Sita Murt per l’aparent senzillesa i per la falta d’estampats: si es contempla amb més detall ens adonarem que l’elegància emana del patró i de la qualitat dels teixits. Gràcies a la seva imaginació i creativitat, l’impossible embolcalla el cos nu: un gènere de punt que fa sentir alhora còmode i amb estil. Amb ella tot era possible perquè treballava els gèneres de punt amb un mestratge, una saviesa i una paciència que escassegen en aquests temps de consum frenètic.

Tenia preferència per les gammes cromàtiques neutres: blancs, ivoris, crus, torrats... Però no dubtava gens a esquitxar-los amb tocs fluorescents si aquell estiu era el que es portava. Desperta i sempre atenta , sabia trobar l’equilibri entre la tendència, el gust de les seves clientes i el seu univers personal.

“La nostra estimadíssima Sita deixa un buit difícil d’omplir: la seva energia, la seva simpatia, la seva actitud vitalista de viure tots els moments amb intensitat, els bons i els dolents... Ens acompanyarà sempre”, es lamentaven ahir els seus treballadors en el comunicat. Perquè realment ella és irrepetible, però els seus quatre fills -Toni, Iago, Isabel i Albert- ja fa anys que ocupen alts càrrecs en l’empresa familiar i segur que sabran mantenir viu el llegat de la seva mare, una treballadora incansable que va recollir el 2010 la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat.

Els que avui s’acomiaden d’ella, i malgrat la tristor, demà tornaran a la feina. Tenen una fita important i no hi ha temps a perdre, perquè les temporades de moda no s’aturen ni volen saber res de les penes dels mortals: “Continuarem el viatge que ella va començar: ho farem per nosaltres i per ella. Sempre Sita!”

Treballar per a la dona treballadora

Hi ha marques que dissenyen per a dones treballadores contemporànies, i després ve Sita Murt. Ella, que va enviudar prematurament, l’any 1984, i va haver-se d’encarregar dels quatre fills i capitanejar l’empresa familiar, sabia molt bé el que era ser dona, mare i treballadora, i no li calien tècniques de màrqueting per agradar a la seva clientela. Les seves col·leccions, conjunts de peces en què sempre ha predominat el punt senzill, els patrons impecables però còmodes i els acabats curosos, eren la seva millor carta de presentació davant d’un públic femení atrafegat, que es vol veure afavorit del matí a la nit, i a punt tant per a una reunió de feina com per portar els nens al parc infantil. En crear, Murt es deixava guiar per una elegància còmoda, effortless chic, sense res que tibi però tampoc res que faci bossa. Era l’antic “elegant però informal” portat a l’enèsima potència i al segle XXI, el de les dones poderoses. “Els seus dissenys són petits homenatges a aquesta dona incansable que atén mil coses alhora i per la qual Sita sent un enorme respecte”, diu la biografia -encara escrita en present- a la seva web.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT