Felicitat. Si busquem a Google la frase “Una societat més culta serà més justa”, no hi ha cap resultat. Si busquem “La cultura porta felicitat” tampoc no hi ha cap resultat, però si hi escrivim “Els diners porten felicitat” hi ha milers de resultats. Segons Google, la cultura no fa feliç, però n’hi ha que encara es pregunten si són cultes. O més ben dit, com poden ser cultes. Les solucions de manual passen totes pel mateix lloc. Recomanen la lectura, anar al cinema, obrir l’interès sobre la música, anar a exposicions…
Cultura. Un tal David S. Kidder, que s’ho va preguntar, va escriure 365 dies per ser més culte. Cinc minuts al dia. Com el ioga exprés o la relaxació del migdia al Japó. “De què serveix la cultura en una societat d’incultes?”, escriu un noi en un dels portals de preguntes i respostes. Una noia de 7 anys li respon que la cultura ens fa més savis i que ens ajuda a triar el que volem i el que no volem. Que construeix la nostra identitat i ens fa únics. Per això, diu, és necessària una certa passió que, aclareix, educa la sensibilitat, que ens permet veure el món amb moltes més perspectives. Però que és la cultura? Segur que és la paraula, juntament amb democràcia, més maltractada del nostre món. I per això també és la més buscada en la versió digital de la Real Academia Española.
Mirar i explicar. Crec que la cultura és el que hi ha darrere de la superfície de la vida. Mirant la caiguda de la tarda sobre el mar a la platja de la Mar Bella, la persona culta veurà la superfície de l’aigua com un gran tapís on la llum va pintant formes de colors i ombres, un paisatge que la llum del sol va canviant i que en deu minuts passa del moviment a la calma, d’una textura impressionista a una il·lusió imperfecta de la realitat. Que quedi clar, però, que la cultura serveix per explicar el que veus, el que sents, el que vius. Els incultes poden sentir el mateix, tot i que no sabran explicar-ho. Els incultes no saben mirar.
