La programació de TV3 després del Telenotícies migdia és una invitació a canviar de cadena, apagar la tele o sortir a escampar la boira. La sèrie El Faro, amb un doblatge que va per lliure, una trama pèssima i una producció de pa sucat amb oli, predisposa l’espectador a fotre-se’n en comptes de gaudir-ne. Una estrena amb aires gallecs, a preu de saldo, que no està a l’altura ni tan sols de la ficció més estàndard de TV3.
Després és el torn de l’arxirepetida Plats bruts, que ja recitem de memòria, i l’aleshores exitosa Temps de silenci, que ens transporta a una televisió vintage. Les pantalles de les teles més modernes (que si HD, que si 3D, que si leds...) es converteixen en un reproductor antic, de gra gruixut i amb franges negres als laterals perquè el format televisiu ja és un altre.
A continuació encara hem d’aguantar una novetat que s’haurien pogut estalviar. La sèrie francesa Boulevard du Palais és una intriga gens motivadora, lenta, passada de moda i poc atractiva.
Ha quedat una programació de tele local o de privada de molts pocs recursos. Ha desaparegut la producció pròpia, els presentadors i l’habilitat per trobar formats econòmics però innovadors o atractius. S’ha perdut l’interès per sorprendre’ns. Queda una tele que només sap viure de les idees del passat per sortir del pas. Francament, potser s’ha abusat de l’excusa de les retallades, les males èpoques i la crisi per camuflar la manca de criteri televisiu, la falta de coneixement de l’oferta mediàtica, la poca creativitat i enginy i fins i tot una certa deixadesa. Total, només és temporada d’estiu.
