Efímers 19/07/2015

Sopa de Cabra, compte enrere cap a una nova etapa

Els gironins presenten tres noves cançons, encara sense nom, del seu pròxim disc

Olga àbalos
2 min
El grup liderat per Gerard Quintana va reunir sis mil espectadors en l’estrena de la gira 3, 2, 1... a Sant Feliu de Guíxols.

Sant Feliu de Guíxols“Mai no és massa tard per tornar a començar. / Mai no és massa tard per trobar el teu tresor”. Alguns dels versos de la cançó Camins, que els gironins Sopa de Cabra van escollir ahir per tancar el seu concert al Festival de la Porta Ferrada, semblen més vigents que mai. Quinze anys després de la seva dissolució, la banda liderada per Gerard Quintana i Josep Thió ha decidit posar tota la carn a la graella i enregistrar un nou disc amb material inèdit. Ahir a Sant Feliu de Guíxols, davant de sis mil espectadors, segons dades de l’organització, en van oferir un petit tast dins de la minigira 3, 2, 1..., una parada tècnica per seguir engreixant el directe del grup mentre acaben les sessions de gravació del que serà el seu onzè disc d’estudi. Els Sopa, que per a l’ocasió han recuperat la formació original amb el baixista Cuco Lisícic i el guitarra Jaume Soler Peck, van fer desfilar al llarg de dues hores el gruix del seu repertori més concorregut, en certa manera una prova de foc per a una banda que no tocava junta des del 2011, per celebrar el 25è aniversari de la formació del grup.

Aquest breu tour -que també passarà per Mataró (24 de juliol) i Cambrils (7 d’agost)- també va servir per posar a prova una escenografia amb un ambiciós muntatge de llums i una versàtil pantalla que tant mostrava imatges en directe con motius visuals, una novetat en la seva carrera musical, lligada sempre a una certa cruesa i als principis bàsics del rock’n’roll.

Un tastet del nou disc

Partint d’algunes de les composicions iniciàtiques i movent-se endavant de manera gairebé cronològica, Sopa de Cabra van arrencar amb El boig de la ciutat i Bloquejats, del disc Sopa de Cabra (1989), després del rigorós “Bona nit, malparits!” Després de Tot queda igual -de La Roda (1990)- van endisar-se en territori stonià amb No vull canviar de pell, que va aplanar el terreny i va connectar a la perfecció amb dues de les tres noves cançons que van estrenar, encara sense nom. “Amb carinyo, que encara han d’obrir els ulls”, va dir Quintana, referint-se a les seves noves píndoles musicals.

Amb Per no dir res el grup va tornar al disc La Roda (1990) i va deixar el terreny hedonista per proposar temes de reflexió sobre les desigualtats socials actuals, apunts socials que es van anar repetint al llarg del concert amb un Quintana que es va mostrar molt comunicatiu i combatiu. Amb Si et va bé i El carrer dels torrats l’audiència es va acabar de posar el coll a to. Per oxigenar el so de guitarres, els Sopa no van defugir peces més expansives i intimistes, com Sota una estrella i Lletania, cosa que Quintana va aprofitar per introduir el reggae de Tornaré a ser lliure, dels disc Al·lucinosi (1994). Aquests mitjos temps van ser els protagonistes dels següents minuts, en què també van sonar Si et quedes amb mi, un dels himnes per antonomàsia del grup, que va ser molt cantada per un públic molt receptiu i intergeneracional i familiar. Això els va permetre introduir una nova peça de caràcter reflexiu. A partir d’ Instants dels temps,el concert va caminar cap amunt: no van faltar peces com No tinguis pressa o Camins, que va donar pas als bisos just al tancament d’aquesta crònica.

stats