Sopa de Cabra reneix a l’Empordà
El grup gironí comença al festival de la Porta Ferrada una minigira prèvia a la publicació d’un disc nou
BarcelonaTot a punt? “Prou”, diu Josep Thió. “La impaciència, la inquietud i els nervis també estan a punt. Això no s’acaba mai”, afegeix Gerard Quintana. El guitarrista i el cantant de Sopa de Cabra tenen ganes que parlin les cançons. El compte enrere s’acabarà aquest dissabte a les deu de la nit davant de més de 5.000 espectadors al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), punt de partida d’una gira de tres concerts que es completarà el 24 de juliol a Mataró i el 7 d’agost a Cambrils. Després, aprofitant el múscul reactivat en aquestes tres actuacions, Thió, Quintana, Pep Bosch, Francesc Lisicic i Jaume Soler hauran d’enllestir el disc que volen publicar a la tardor.
Algunes de les cançons que formaran part del nou àlbum també les tocaran a la Porta Ferrada. “Les hem escollit per afinitat amb el repertori que tocarem. A veure com s’entenen, perquè és curiós agafar unes desconegudes i fer-les conviure amb les cançons més famoses de Sopa de Cabra”, diu Quintana.
A diferència de la gira del 25è aniversari que van fer el 2011, aquesta vegada el plantejament dels concerts no és el repàs antològic. “En la gira que vam començar al Sant Jordi hi havia més aquest esperit antològic. Per sobre de l’estil hi havia la voluntat de mostrar tot el que hem fet. Ara hem agafat un altre patró, i de fet hi ha clàssics que no hi seran”, precisa Quintana, que assegura que si les noves cançons s’han de relacionar amb algun disc de Sopa de Cabra és més amb Plou i fa sol (2001) que amb Ben endins (1991).
Un laboratori d’alquímia
Des que el grup va plegar fa catorze anys, Gerard Quintana ha seguit publicant discos al seu nom, amb Jordi Batiste o en companyia de Xarim Aresté, com l’indignat Tothom ho sap (2014). Precisament un dels reptes de Quintana a l’hora d’escriure les lletres de les noves cançons de Sopa de Cabra ha sigut recuperar el “món simbòlic” de la banda. “Quan parteixes de tu, el discurs és més fluid, fins i tot més arrauxat, però amb els Sopa tinc la sensació d’estar treballant en un laboratori d’alquímia, amb certa màgia, i durant un mes pot haver-hi un debat sobre un acord. És una destil·lació constant, que no vol dir fredor, sinó ser exigent amb aquella emoció”, explica Quintana, que després de gairebé quinze anys ha retrobat “aquell món simbòlic dels Sopa ple de camins, somnis i llum”.
Musicalment, el camí és similar. “Hi ha coses que no faria per a Sopa de Cabra i al revés, coses que si no és per a Sopa de Cabra no les faig”, diu Thió sobre el material musical amb què està perfilant la desena de composicions que inclouran al disc. “Crec que les tonalitats majors i menors estan al 50%, la qual cosa diria que no és diferent dels altres discos. Pots fer una cançó en tonalitat major com Cercles, que és un títol provisional -adverteix-, i que sigui nostàlgica. Passa com a Hungry heart del Bruce Springsteen, que és una cançó aparentment vitalista, d’acords majors, i alhora trista”, diu Thió.
Mantenir la identitat musical i lírica del grup és un dels propòsits d’aquesta nova etapa. “Si mires tot el nostre cançoner, veuràs que sempre hi hagut un cert esperit vitalista i de superació. Les coses no són fàcils, però pots lluitar pels teus somnis. Han passat quinze anys i el món ha canviat molt. Seguim tenint la mateixa actitud, però observem el món des d’un altre punt de vista”, explica Quintana. Això no exclou sentiments com la ràbia, perquè, com diu Thió, “aquesta ràbia contra el que no t’agrada també és vitalisme”. “Molt del que ha escrit el Gerard va per aquí”, afegeix el guitarrista. “La vida és agredolça, però costa saber on comença la part agra i on la dolça. Es toquen i es barregen, però les solucions són més personals que mai quan haurien de ser més col·lectives. Fa quinze anys semblava que hi havia alternatives, però ara, tot i que hi ha matisos dins del sistema, no hi ha alternativa si no ets antisistema”, reflexiona Quintana.
Els tres concerts estiuencs seran especials també pel format, amb una posada en escena que inclou una gran pantalla. “És un espectacle que demana un mínim de públic, unes 5.000 persones, perquè sigui sostenible -explica Quintana-. I malgrat que portis una producció de nivell internacional, has de fer un esforç amb els preus”. És a dir, la gira posterior a la publicació del disc pot ser que tingui el mateix format que aquests tres concerts, però, com sempre, tot dependrà del públic.
