Publicitat
Publicitat

Sortir a córrer? Sí, però amb el meu gos

Córrer està de moda i entre els propietaris de gossos també. El canicròs guanya adeptes cada dia, ja que permet compartir dues passions: fer esport i passar temps amb l’animal més estimat

En temporada d’hivern cada cap de setmana hi ha, com a mínim, una cursa de canicròs en algun indret del país. I és que aquesta disciplina esportiva, que consisteix a córrer amb el gos, està de moda, arrossegada, probablement, pel boom del running. Només cal que t’agradi córrer, tenir un gos, un arnès per a l’animal, una corretja que et permeti lligar-te’l a la cintura i... a córrer! Fa quatre o cinc anys era una disciplina molt desconeguda, però avui en dia ja no es fa tan estrany veure per muntanyes, passejos marítims o rambles de ciutats algú corrent acompanyat del seu animal.

Marta Bosch ja era esportista abans de descobrir el canicròs. Va començar a córrer amb el seu gos quan va detectar que l’animal tenia sobrepès i necessitava fer exercici. Conèixer una persona que practicava canicròs li va obrir les portes a aquest esport. “Quan corria sola sortia quan jo volia i en tenia ganes, i ara que tinc els gossos he de sortir gairebé cada dia, és com una obligació -reconeix Bosch-. A més, si estàs sol no fas tants quilòmetres, perquè et falta motivació. En canvi amb el gos sempre tens algú que t’acompanya, t’empeny i t’estimula i això et fa seguir”. La Marta surt a córrer amb els seus gossos un mínim de tres cops per setmana i cobreix distàncies d’entre 5 i 10 km. Una rutina en què alterna córrer amb la bicicleta -disciplina esportiva batejada com a bikejoring i que cada dia té més practicants- o amb l’ skijoring (esquí de fons amb el gos).

Amb la Marta hi parlàvem fa uns dies a Sant Joan de l’Erm, al Parc Natural de l’Alt Prineu, on es va celebrar la primera prova de la Copa Gos Àrtic, una competició que busca, precisament, promocionar l’esport amb gossos a través de disciplines com el canicròs o el bikejoring. S’hi van aplegar una quarantena de canicrossers, disposats a disfrutar de la muntanya i de la relació amb el seu gos. Entre ells hi havia Javier Torres, que és president del Club GOSesport Catalunya, una associació de canicrossers. Ell va descobrir aquest esport fa uns 5 anys. Havia fet triatlons i natació, i tenia ganes de provar alguna cursa de muntanya. I el canicròs es va creuar en el seu camí. Aleshores tenia una gossa una mica atípica per córrer amb ella, una bòxer. “Però la vaig agafar un cap de setmana per fer una cursa -explica- i la setmana següent ja repetíem. Em vaig adonar que el vincle que vaig establir amb ella era molt especial i ja vaig començar a informar-me per practicar aquest esport més seriosament”. Dir a la gent que feies canicròs en aquell moment t’assegurava una cara d’interrogant: “Aleshores recorries a un referent, a la Pirena -diu el Javier-. Llavors la gent començava a veure per on anaves. Estaves parlant-los de fer esport amb gossos”.

Grans esportistes

Ell ho té molt clar: “Si ho proves una vegada t’hi enganxes. Ara tinc 4 gossos. L’any passat, per exemple, vaig guanyar la Lliga Catalana amb el Tom, un gos adoptat. I això és molt important dir-ho. El vam agafar d’una protectora: m’agrada poder demostrar que un gos adoptat també pot ser un gran esportista”. El Tom es va lesionar i va haver de deixar de córrer i això va fer que el Javier es plantegés si ell també ho havia de deixar. Però aleshores va arribar a la seva vida la seva nova companya de curses, la Lur: “Amb ella m’he introduït encara molt més en aquest món. M’ha ajudat a fer un reset. Però pensa que quan surto a córrer a la muntanya, per plaer, me’ls emporto tots i a disfrutar!”

“Si t’estimes el teu gos has de pensar que portant-lo a córrer li dónes molta llibertat, especialment si vius a la ciutat. Portar-lo a la muntanya i córrer amb ell vol dir que el fas participar en un joc, i això és el que més els agrada. A més, quan te’l lligues a la cintura el que fas és crear un cordó umbilical que fa que per una estona en lloc de dos siguem només un. Quan competim si falla un falla tot l’equip”, afirma el Javier sense dubtar.

A la prova de Sant Joan de l’Erm hi arriben des d’Hostalric dos canicrossers més. El Sergi Millaruelo és principiant. Just aquest any ha començat a fer canicròs. Com la Marta, va començar a córrer sol, però un amic, el David Pararol, li va descobrir aquesta modalitat esportiva. “Em va deixar un gos perquè ho provés i em va agradar molt. I ara ja tinc un gos i competim”. El Sergi corre amb l’Ibai. “Em motiva més i també és cert que em canso quatre vegades més! -diu rient-. Però és molt divertit córrer amb ell. Jo surto a córrer gairebé cada dia i intento entrenar amb ell dos o tres cops a la setmana”. El seu mentor particular, el David, reconeix que tenir gos és una motivació extra per sortir a córrer, tot i que ell va començar amb la bicicleta, que li tira més que córrer: “Amb ell et planteges les coses de manera diferent, i a mi córrer amb ell em motiva molt més”. També l’estimula participar en alguna de les moltes curses que durant el període tardor-hivern es fan pel país. “L’ambient que hi ha s’ha de viure. En destacaria la companyonia, ens ajudem tots. I és que a més de competir acabes passant un cap de setmana amb amics, que és genial”.

Amb els gossos, també a ciutat

El David també s’entrena sol, però reconeix que anar-hi sol no és el mateix: “Notes que et falta alguna cosa, perquè quan corres amb ells sempre hi ha aquell moment en què es giren, et miren, i veus que hi ha aquella connexió, un vincle molt especial. La relació que tinc amb els meus gossos des que corro amb ells és molt més intensa”. Tant, que a casa del David ja són família més que nombrosa: té 6 gossos.

La Marta, el Javier i el Sergi han passat del hobby a la competició. “Jo vaig començar a córrer per plaer, però ben aviat em va sortir la vena competitiva”, reconeix la Marta. Però aquest pas no s’ha de fer necessàriament. Sortir a córrer amb el gos de manera amateur també comporta grans beneficis per a uns i altres. La Montse Claverol és múixer (el múixing és un tipus d’esport de trineus impulsats per gossos) i responsable de la iniciativa Fit Dogs (Facebook.com/fitdogs). “El concepte inicial -explica- es basava en la idea de crear una escola de canicròs i múixing, però de seguida ha evolucionat molt. Ja no només fem cursos, sinó que ara treballem de manera transversal per al gos actiu, sigui esportista o no. També ens orientem a persones que tenen gos que no busquen competir però sí fer activitat amb ell amb la garantia que l’animal estigui sa i feliç”. La Montse col·labora amb veterinaris, quiropràctics i fisioterapeutes de gossos. “Fem cursos i xerrades sobre gossos actius i saludables, però també de nutrició, per exemple, o sobre la part de la seva preparació física i emocional”.

Com cal entrenar-se

El seu és un paper de coach i un dels cursos que fa està pensat justament per a “persones que no han fet mai gaire esport, que descobreixen aquest món i que no saben com posar-s’hi, ni quin material necessiten, ni com han de fer esport amb la seva mascota”. Els ensenyen totes les bases, des de què necessita el seu gos, com adaptar-se al material, consells sobre nutrició, la importància d’hidratar correctament l’animal o la part tècnica de l’ensinistrament del canicròs, fins a les ordres direccionals o com saber gestionar la força del gos. Tot per saber si humà i gos formen un bon equip. Als seus cursos també hi arriben persones esportistes que després de practicar altres disciplines decideixen provar aquesta. “Alguns fan un canvi radical i s’enamoren de l’esport amb gos, però també em trobo que persones amb un gran bagatge competitiu continuen més pendents del crono que no de disfrutar amb el gos. I això pot ser contraproduent perquè potser forçaran massa l’animal. Per fer esport amb el gos el més important és que el cuidis”, explica la Montse. “I és molt maco quan et trobes que el fet de córrer amb el gos fa que estrenyin el vincle i acabin sent un equip. O detectar que l’amo s’emociona quan veu com disfruta el gos”, afegeix. El running està de moda. I el canicròs també.

Si et va la marxa, tria el ‘canirando’

Els propietaris de gossos que tinguin ganes de fer activitat amb ells en un entorn natural però sense forçar tant la màquina com demana el canicròs, poden optar pel canirando. És la marxa de muntanya amb un gos lligat a la cintura. En lloc de córrer, es camina i el poden practicar canalla des dels 8 anys, aproximadament. I per als més petits també hi ha opcions, ja que poden pujar en un carro -com els que es poden fixar en una bicicleta- que estiren els gossos i que empeny també un adult, emulant els famosos trineus de la neu. És una manera molt especial de gaudir de la natura i de la companyia dels animals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT