EL BBVA es queda CatalunyaCaixa. Com que ja tenia Unnim, el BBVA és el propietari del que fa cinc anys eren sis de les deu caixes del país. Caixa de Catalunya, Caixa de Manresa, Caixa de Tarragona, Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa de Manlleu. Com que aquest serà un article en part sentimental, perquè la meva primera llibreta va ser a Caixa de Manlleu, començaré denunciant tot el que van fer malament aquelles caixes i els seus dirigents, i lamentant que no ho hagin pagat prou, perquè han destruït un patrimoni del país. Això és indiscutible. No hem de deixar de parlar ni de jutjar les males pràctiques, abusos i malbarataments. Dit això, el BBVA tindrà una gran responsabilitat. Perquè les sis caixes catalanes que s’ha acabat quedant no són només una llista d’oficines, dipòsits i d’empleats. Són els recursos i les esperances de molta gent. Sóc sentimental però també pragmàtic, perquè abans de fer les coses malament les caixes i les seves fundacions havien fet coses molt bé: una feina fantàstica de suport a la cultura local i dinamització del territori. No faig una interpretació econòmica ni política de la compra. Però sí que vull dir-li al senyor BBVA que haurà d’estimar i entendre i ajudar i respectar la gent del país on ha decidit tenir una oficina a cada poble. No hi vegi només un negoci, una oportunitat per créixer de cop. Entengui que l’herència que ha negociat amb els de dalt l’haurà de confirmar amb els de baix, fent-se mereixedor de tanta confiança (i tanta quota de mercat).
