Estils 19/09/2014

‘Street workout’: quan el carrer és un gimnàs

Es practica només amb el pes corporal i els elements urbans, i els seus adeptes ho consideren un estil de vida que fomenta el respecte i la solidaritat

Josep Pastells
6 min
Els membres del club Bar Gladiators de Banyoles han aconseguit que l’Ajuntament ampliï les instal·lacions dedicades a aquesta pràctica, que van iniciar a Nova York als anys 80 els amants del hip-hop, que van començar a utilitzar els espais públics per posar-se en forma: qualsevol fanal, pilona o jardí públic serveix per al seu propòsit.

BarcelonaUn 60% de les morts que es produeixen al món occidental estan causades per malalties cròniques: càncer, diabetis, obesitat. I en totes hi ha un mateix comú denominador: els factors de risc més comuns són el tabaquisme, la inactivitat física i l’alimentació poc adequada. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una ingesta escassa de fruita i verdura actua com a factor etiològic en un 19% dels càncers gastrointestinals i un 31% dels casos de cardiopatia isquèmica.

Ni politges, ni pesos, ni màquines. Els adeptes de l’ street workout, una modalitat a mig camí entre la musculació i la gimnàstica olímpica, només necessiten fanals, pilones i jardins públics. Tot i que amb els elements del mobiliari urbà i amb les instal·lacions dels parcs de salut ja en fan prou, estan com un peix a l’aigua quan disposen d’estructures dissenyades expressament per a aquesta pràctica: paral·leles i barres que els permeten fer tota mena d’acrobàcies mentre exerciten la musculatura de tot el cos.

Aquest moviment va iniciar-se a Nova York als anys vuitanta, quan amants del hip-hop van començar a utilitzar espais públics per posar-se en forma i, sobretot, fer dominacions: penjar-se d’una barra amb els braços separats i totalment estirats per després flexionar-los i aixecar el cos fins que la barbeta sobrepassi la barra. L’esport de carrer, que també inclou exercicis com flexions a terra i en paral·leles, fondos, abdominals i una gran varietat d’accions espectaculars, es va anar posant de moda entre els més joves. Giant, el fundador del grup Bartendaz a Harlem, ho resumeix així: “La gent va començar a seguir-nos. Abans que ens n’adonéssim, tothom estava fent street workout ”. Els primers campionats, que enfrontaven grups novaiorquesos, van precedir uns quants anys l’arribada dels primers vídeos a la xarxa, especialment a partir del 2005 amb la creació de YouTube. Des de llavors, el moviment no ha parat de créixer: “A la Xina, a Colòmbia, al Marroc, a Rússia, a Itàlia... No tenir diners per a un gimnàs ja no és cap excusa. Pots anar al parc i posar-te fort”, afirma Giant. Malgrat això, subratlla que els practicants d’aquest esport no només volen lluir el físic: “Ens movem per valors com el respecte i la solidaritat. Volem millorar la nostra vida, i també la de la nostra família, la de la comunitat i la del món sencer. Es tracta que la gent s’ajudi, que s’uneixin i, si cal, truquin a la porta dels seus governs o ajuntaments per dir-los: «Volem un parc per entrenar-nos-hi»”.

Un estil de vida a l’aire lliure

La realitat no desmenteix les paraules del creador de Bartendaz. Cada cop hi ha més grups, sobretot de joves, que s’entrenen a l’aire lliure. “No hi ha restricció d’edat, no hi ha límits”, destaca Damian Vasilateanu, membre del club Bar Gladiators de Banyoles. Segons ell, “això és molt millor que anar al gimnàs, és un estil de vida”. Vasilateanu, que anteriorment havia jugat a bàsquet, va començar a interessar-se per l’ street workout l’agost de l’any passat. “M’entrenava allà on podia, sobretot al parc de salut de Can Sisó. Vaig progressar molt ràpid, però al cap de dos mesos em van haver de treure les plaques d’un braç que m’havien operat després d’una caiguda amb bici”, explica. Van ser quatre mesos d’inactivitat forçosa molt ben aprofitats. “Com que a Banyoles no hi havia instal·lacions adequades, vaig contactar amb l’Ajuntament per demanar-los que creessin un parc específic, amb barres de ferro i alumini. “Em van dir que sí i el març d’aquest any ja el vam poder estrenar. Ha tingut tant d’èxit que aviat s’ampliarà”, diu. De moment hi han organitzat dos campionats. “Un d’oficiós al juliol, perquè la gent ens conegués una mica, i un d’oficial a l’agost, amb vint participants de Girona i Barcelona i més de cent espectadors”, relata el jove banyolí, que s’entrena dues hores diàries i als 17 anys llueix una musculatura harmònica i uns abdominals envejables.

Cossos de gimnasta

Aquestes competicions, sovint publicitades a les xarxes socials, cada cop abunden més per tot el planeta. Es basen en batalles d’un contra un de dos minuts de durada. Un jurat dictamina qui és el millor de cada exercici, que va superant rondes fins a arribar a la final. El 20 de setembre Bar Gladiators participarà en la Workout Fest de Calafell, “el campionat més important d’Espanya”, segons remarca Vasilateanu. La competició, organitzada per Spartans Barz, es disputarà sobre la sorra de la platja i comptarà amb la presència de l’actual campió del món en la disciplina, el francès Eryc Ortiz.

En treballar només amb el pes corporal, els efectes de l’ street workout - combinat, evidentment, amb una dieta sana i equilibrada- són similars als que s’obtenen amb la gimnàstica olímpica: cossos musculats, definits i tonificats, sense tant de volum com el que acostumen a exhibir els culturistes. “Una hora d’entrenament produeix una acceleració del metabolisme que no s’aconsegueix en cap gimnàs”, diu l’atleta francès Kevin Soler.

Malgrat el que pugui semblar, no és de cap manera un esport exclusiu dels homes. Cada cop hi ha més dones que s’hi apunten per guanyar força, resistència i control corporal. És el cas de la veneçolana Yuni Pestano, molt activa a les xarxes socials. Pestano té publicats a YouTube vídeos en què difon els seus mètodes d’entrenament i anima les dones a familiaritzar-se amb les barres. “Encara n’hi ha que fan cas d’aquest mite absurd que si practiquen certs exercicis el seu cos acabarà semblant el d’un home”, comenta Pestano. Una prova de la falsedat d’aquesta creença són les imatges que es poden trobar a la pàgina de Facebook de Street Workout Girls, plenes de físics atlètics i proporcionats. Independentment de si es tracta d’homes o dones, els principiants comencen amb exercicis bàsics -dominacions, fondos, flexions i abdominals- per adquirir la força necessària per passar a moviments més complexos. “Val més fer bé els exercicis que fer-ne molts”, aconsella Yuni Pestano. “La perseverança és bàsica, i també les ganes de millorar”, apunta el mexicà Jair Villarreal, de l’Urban Workout Monterrey, un club que es va introduir en aquest esport observant vídeos d’atletes russos i ucraïnesos. “Vam fixar-nos en les seves tècniques i les vam anar modificant per muntar les nostres pròpies rutines. Tot i que al principi cal enfortir els braços, es treballen tots els músculs”, comenta Villarreal. La majoria dels adeptes a aquest esport prefereixen entrenar-se en grup, però sempre hi ha excepcions. Una de les més notòries és la del letó Daniels Laizāns, que als 14 anys ja és campió del seu país. “M’entreno quasi cada dia. Fer-ho amb companys o amics és més divertit, però quan estic sol em concentro més bé i penso només en mi”, declara Laizāns. Als campionats de street workout, sovint amenitzats per música de DJs, acostuma a haver-hi tres categories: estil lliure (amb moviments gimnàstics i aeròbics), resistència (cal fer les màximes repeticions possibles de moviments bàsics) i força màxima, en què els exercicis es fan amb pesos addicionals. “Al principi tens por de caure, però amb el temps aprens a fer els moviments i deixar-te anar”, explica el banyolí Damian Vasilateanu.

Un esforç intens

Mantenir certes postures sobre la barra en contra de la gravetat requereix un esforç intens. Un dels exercicis més practicats consisteix a fer una dominació i, tot seguit, acabar amb un fondo sobre la mateixa barra. També són molt coneguts els abdominals isomètrics: panxa avall, recolzats en els colzes i les puntes dels peus, els atletes conserven la posició horitzontal concentrant la força a l’abdomen. Un dels més espectaculars és la bandera humana: s’agafen d’una barra o un fanal, amb un braç més amunt que l’altre, i mantenen les cames estirades i paral·leles al terra.

10 Avantatgesde l’‘street workout’

No cal gastar diners en un gimnàs

No cal apuntar-se a cap gimnàs. N’hi ha prou amb les ganes de fer exercici i amb uns quants elements del mobiliari urbà.

Pràcticament qualsevol espai serveix

És relativament senzill trobar un espai on practicar-lo, encara que sigui fora de la ciutat habitual.

Es pot aprendre per internet

Les xarxes socials i YouTube són plenes de vídeos per aprendre a practicar-lo des del nivell més bàsic.

No hi ha horaris

Es pot entrenar en grup o en solitari. No hi ha horaris i s’entrena a l’aire lliure.

Els progressos es noten ràpid

Fins i tot el nivell més elemental de l’ street workout proporciona progressos importants en la forma física.

Marca els músculs i augmenta la força

Ajuda a guanyar força, a marcar i definir els músculs i també a augmentar la resistència corporal de qui en practica.

Se centra en pectorals i abdominals

Treballa tot el cos, però en surten especialment beneficiats l’esquena, els pectorals, els bíceps i els abdominals.

Millora la postura i la flexibilitat

Serveix per adquirir flexibilitat, coordinació i una bona postura corporal.

Fa cremar moltes calories

Com que es treballen diversos músculs alhora, es cremen moltes calories. Per tant, és un mètode excel·lent per perdre greix.

Té un efecte socialitzador

Acostuma a tenir un efecte socialitzador, tant als espais a l’aire lliure com a les xarxes socials on es difonen les trobades.

stats