SUSO DE TORO és una excepció en un panorama intel·lectual amb dificultats per entendre o empatitzar amb la realitat catalana. Aquest escriptor gallec ja va escriure a El País un article cèlebre l’any 2010, Si Cataluña se va El País Si Cataluña se va, que anticipava abans que alguns catalans el que ha anat passant. Diumenge podreu llegir una àmplia entrevista en què diu, per exemple, coses com aquesta: “Afartar-vos-en us va salvar, perquè si els catalans no es rebel·len després de com van ser tractats haurien perdut tota la seva dignitat, cadascú individualment i com a societat”. I fixa els anys vuitanta, amb una centralització d’Espanya que no havien aconseguit ni Azaña ni el franquisme, com un moment definitiu. “ Va ser una reespanyolització ideològica. Arriba la Movida, i és quan es diu això que Barcelona és provinciana, que és obsoleta, que s’ha quedat tancada en si mateixa. Passaven coses a Barcelona i jo a Santiago no me n’assabentava. I Madrid era el que era modern, cosmopolita”. Aquí retreu que els catalans no hem parlat a Espanya. “Heu negociat amb Madrid, que és una cosa molt diferent”.
I qui mana? “Doncs l’oligarquia madrilenya. El PP té com a ostatge el Partit Socialista i tota aquesta gent que es diu progressista i és part de l’Estat, l’Estat és del PP. És un estat centralista que defensa els interessos radicats a Madrid”.
I, com a escriptor que ha lluitat per l’Espanya federal, conclou: “El premi Cervantes l’hi poden donar a un xilè, a un peruà, a un argentí, però a mi, que pago impostos i pago diners per aquest premi, a mi no me’l donaran mai a la vida perquè escric en gallec. És una deslleialtat. L’Estat s’enfot de mi. A la pràctica no et permeten ser espanyol”.
