AVUI EL METEORÒLEG de l’ARA, en Miquel Bernis, ens explica que l’estiu ha sigut molt més càlid del que ens ha semblat a tots. En realitat ha sigut més calorós que la mitjana. Sé que hi ha damnificats per les seves expectatives de sol i platja que trobaran que aquesta informació és una provocació i el titular sembla irònic, i els entenc, però és factual i s’acompanya de dades. Ha sigut un estiu calorós. Una prova evident que en el temps, com en tot, la mirada i el context et fan percebre com a evidències fets que poden ser discutibles, et distorsionen. L’anàlisi aclareix que sí que ha sigut molt més plujós, l’estiu, i aquest és el fet que ha aigualit molts plans. Els ruixats han tingut protagonisme i com que t’alteren el dia fan que la sensació de xafogor hagi desaparegut fins i tot quan la xafogor hi era. La temperatura que no ofereix dubtes és la política i la social, que tendeix a pujar, i que en els dies previs a la Diada molts agents tenen interès a convertir en sensació de xafogor poc respirable. Caldrà trobar la manera que els incidents siguin els mínims i que els que es dediquen a enrarir l’ambient i crispar-lo ho tinguin molt difícil, per no dir impossible. És inevitable que en moments tan decisius l’adrenalina pugi, i és previsible que hi hagi ganes de desactivar el que fa més imbatible el procés, el seu caràcter constructiu, pacífic i somrient. Sabent-ho, sent tan conscients que la temperatura del carrer és un factor clau, convindrà concentrar tots els esforços perquè els únics termòmetres que batin rècords siguin els de participació i de civisme. És la millor manera de demostrar que el procés no és una febrada i de mantenir el cap fred.
