Les imatges de les càmeres de seguretat són el cargol poma dels informatius. Escenes d’atracaments a bancs i botigues, gravacions de robatoris en centres comercials, cotxes rebentant els aparadors de joieries... Són fets (sovint intranscendents) que no passarien de tenir repercussió a la premsa local. Però els sistemes de videovigilància han fet que aquestes imatges acabin tenint abast fins i tot internacional. Només cal veure qualsevol dia l’informatiu de Telecinco per saber com ha sigut l’atracament en una benzinera d’Iowa o un robatori en un supermercat de Xangai.
En canvi, dimecres a la nit al 60 minuts del 33 vam veure Terror al centre comercial, un reportatge extraordinari de la BBC i la HBO que donava sentit a l’ús d’aquest tipus d’imatges. És la reconstrucció de l’atemptat a un centre comercial de Nairobi, a Kènia, el desembre de l’any passat. Quatre somalis vinculats a Al-Qaida van matar 67 persones i van mantenir centenars de persones retingudes a dins dels grans magatzems preses del pànic. El reportatge reconstrueix tot el que va passar durant aquelles hores gràcies a les més de cent càmeres de seguretat i les mil hores de gravació. Un treball minuciós. El relat funciona com un trencaclosques. A partir de les imatges enregistrades es va narrant la història cronològicament: la gent comprant plàcidament, els terroristes entrant, els trets, els primers assassinats, l’estat de setge i el procés de rescat. Produeix molta angoixa perquè les escenes comercials són tan familiars que és inevitable identificar-te amb les víctimes. El reportatge va introduint els testimonis de les persones que veiem en les gravacions de les càmeres. Impacta com tot el que expliquen des del record està il·lustrat amb les imatges reals. La veritat que comporten les escenes de les càmeres de seguretat implica també la duresa d’haver de contemplar l’agonia i la mort en directe d’alguns compradors. Els que els acompanyaven complementen la vivència terrible d’aquelles últimes hores de vida. I els nens que van haver de patir el setge veient com la gent moria. Angoixant i commovedor. En aquest cas, les càmeres de seguretat tenen un valor extraordinari perquè aconsegueixen retratar el pitjor i el millor de les persones. D’una banda, els cruels assassins i la seva conducta capriciosa i desconcertant. De l’altra, la de les bones persones que s’ajuden les unes a les altres sense conèixer-se de res. I, sobretot, humanitzen una tragèdia que, quan l’expliquen a les notícies, l’escoltes amb certa distància.
