CRÍTICA TV
Efímers 28/11/2014

Testimonis de cara tapada

i
Mònica Planas
2 min

Dimarts a La otra red de Cuatro, de matinada, entrevistaven un suposada víctima d’abusos sexuals dels anomenats Romanones de Granada. Deien que era el segon a denunciar-los després que hagués esclatat el cas. Li havien canviat el nom per preservar la seva identitat. Es feia dir Manuel. El tenien al plató per entrevistar-lo sense il·luminació, en una penombra fantasmagòrica. Només se’n percebia la silueta negra. Duia anorac negre amb la caputxa posada, la cara tapada i unes ulleres de sol. Impossible reconèixer-lo. La veu també estava una mica distorsionada. Es va crear una atmosfera de thriller inquietant. Un entorn blavós, unes reixes metàl·liques al voltant de l’individu, ambient fred...

S’entén perfectament que les víctimes d’abusos sexuals vulguin preservar la seva intimitat i identitat. No totes ho fan així. Hi ha casos de víctimes que, un cop han afrontat la situació, han donat la cara amb valentia. El dubte és si periodísticament s’han d’acceptar aquests tipus de testimonis que opten per recórrer als mitjans per acusar altres persones d’abusos sexuals però mantenint l’anonimat. Al programa en cap moment ens van ensenyar cap denúncia com a prova que aquell individu era la víctima real que havia portat el cas als jutjats. A més, l’entorn televisiu de misteri i el vestuari teatral i excessiu que havien fet servir per ocultar el rostre del Manuel provocava un missatge contradictori: semblava que fos ell qui havia fet alguna cosa malament que l’obligava a amagar-se. Tenia l’aparença d’un personatge sinistre, sospitós, inquietant en comptes d’una pobra víctima d’abusos sexuals. Donava la imatge d’algú que s’havia d’avergonyir o amagar d’una cosa de la qual no era ni de bon tros responsable. A més, per a altres víctimes silencioses que el veiessin a la tele, l’escena d’un encaputxat lúgubre de veu robòtica com a mirall no ajuda gaire a fer un pas endavant sinó que més aviat accentua el sentiment de la culpabilitat i deshonor públic.

Tota víctima d’abusos sexuals hauria de denunciar-ho. Després, anar a la televisió no és ni de bon tros obligatori. Els mitjans en poden informar sense el testimoni personal, si cal. El dubte és que si quan es recorre a la tele per donar repercussió als abusos i alertar més víctimes no s’hauria de fer amb totes les garanties d’identitat de qui ho denuncia. L’anonimat pot fomentar l’aparició de falses víctimes, potenciar l’espectacle mediàtic i reforçar la desconfiança envers el seu testimoni i experiències.

stats