Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Tolerància zero amb la violència en el futbol

La violència als camps de joc i els insults a les grades adquireixen caràcter criminal fora dels estadis

La violència al voltant del futbol és absolutament injustificada i gratuïta. No té cap sentit ni cap atenuant. Per molt puntual que sigui -i per desgràcia ho és menys del que pensem-, cada episodi hauria de fer saltar totes les alarmes. Fa massa dècades que dura, i no s’acaba mai. Sempre rebrota, com ha passat ara a Barcelona i fa uns dies a Madrid. És un problema latent i dramàtic, aquí i arreu. Perquè per desgràcia és un fenomen global lligat als pitjors instints: racisme, xenofòbia, masclisme, neonazisme... L’esport en si mateix no en té la culpa, esclar, però sí que hi té una responsabilitat òbvia. Si a l’entorn dels grans clubs i els grans esdeveniments esportius ha sorgit aquesta cultura de la violència grupal, la seva eliminació ha de comptar amb la màxima complicitat de les institucions i dels esportistes. Hi està en joc la imatge de tots.

El món de l’esport hauria de sentir vergonya i repugnància cap als aficionats que l’utilitzen com a pretext per a les seves primitives expansions violentes. L’esport té el seu origen, precisament, en una via de sublimació de la violència social, és una manera civilitzada de convertir la rivalitat en un exercici simbòlic i saludable, enriquit amb els valors de treball en equip i del respecte al contrincant. Per això, a més d’extremar les mesures de seguretat i d’assegurar el total ostracisme dels que siguin culpables d’accions punitives, cal avançar amb molta més contundència cap a l’eliminació la violència a les pistes de joc. Cada cop que hi ha una picabaralla en un camp, indirectament s’està alimentant la violència fora dels estadis. Els esportistes n’haurien de ser molt més conscients. I no ho són prou. No podem fer culpables els jugadors professionals -i els directius- del que passa després entre els aficionats, però sí que els podem exigir exemplaritat i compromís. El mateix es pot aplicar al públic que, emparat en l’anonimat gregari, deixa anar a crits tots els seus fantasmes ideològics, convertint-los en insults impresentables que mai diria en un altre context. Si seguim per aquest camí, al final haurem de prohibir als menors l’accés als estadis. Amb la violència a l’esport, hi ha d’haver tolerància zero. En tots els camps i a tots els nivells.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT