DEMÀ ÉS EL DIA de la gent. I el cinquè dels nostres suplements serà un retrat del país a partir de 20 persones desconegudes, i que ofereixen una gamma de tons molt més rica i complexa que el debat que tendeix a parlar de dos fronts. Ja es veu a la política municipal, on hi ha tota mena de coalicions inimaginables de sigles incompatibles sobre el paper, perquè tot té a veure amb les persones. La gent que demà serà a la Via i la que no hi serà no és fàcil de classificar en blocs homogenis. Cadascú té les seves raons. El dia que es vota cadascú hi va amb la seva motxilla d’experiències, pors, esperances, prejudicis, reflexions, sensacions. Ha sigut un plaer anar buscant les vint persones. En Bassas ens presentarà una dona centenària d’Argentona que no s’ha interessat per la política però votaria sí, i en Cristian Segura un professor de FP que no sap què votaria perquè tem que seguirien manant els mateixos, els que belluguen els diners. L’Albert Om ha descobert a la Garriga una madrilenya madridista i fan de Mourinho que vol la independència, i jo us faré el perfil d’una auxiliar administrativa amb tres filles que votaria que no perquè té por que les nenes es trobin amb uns anys difícils per a l’economia catalana i ella no els pugui donar una carrera universitària. Llegireu testimonis de gent que ho veuria bé però ho troba impossible, i d’altra que ho veu a tocar. Els retrats inclouen tots els matisos i dubtes i indecisions entre els sís i els nos. Dibuixen una societat que té dret a tenir el màxim d’informació i debatre amb el màxim respecte, i es mereixeria arribar un dia a les urnes com ho faran ara els escocesos per decidir entre dues ofertes clares, ben dibuixades.
