Al TN migdia d’ahir informaven de l’operació de reflotament del Costa Concordia. Hi apareixia el testimoni d’un supervivent de la tragèdia. Un home d’Alacant que, segons la veu en off, “ha volgut tornar a la zona i ho ha fet en vaixell, una experiència que no li ha resultat gens agradable”. L’home en donava detalls: “ Es la primera vez que cojo el barco pero creo que no voy a subir más. Lo he pasado muy mal. No he podido soportarlo ”. Després el vèiem en imatges pescant tan tranquil·lament amb la seva canya en un mirador just davant del Costa Concordia mig enfonsat. Tot i que la notícia era molt completa, et creava molts dubtes sobre què carai hi feia aquell home allà. L’experiència de tornar a pujar a un vaixell havia sigut desastrosa i no ho volia repetir, assegurava que no ho podia ni suportar, que encara tenia malsons... I en canvi el vèiem allà pescant amb el vaixell fantasma als nassos, enmig del paisatge. Triava com a nou destí de vacances l’epicentre de les seves angoixes. Incomprensible. Era inevitable fer-se més preguntes: per què redimonis hi torna? Li serveix com a teràpia pescar a l’escenari de la tragèdia? Per què ha comprat un bitllet per a un viatge traumàtic? Forma part d’una teràpia?
És curiós com algunes informacions a vegades obren més interrogants. Desconec les misterioses causes que han fet tornar aquest alacantí al lloc dels seus malsons. Però va fer la impressió que més que ganes de pescar peixos volia pescar alguna càmera i explicar la seva aventura. Un testimoni professional. La tele com a experiència catàrtica.
