PERDONEU PER aquest títol que remet a algunes comèdies comercials, quan en realitat el que descriu és una tragèdia, un dels balanços negatius del 9-N, al costat d’altres tan positius com l’altíssima participació. Tres querelles, de moment, contra Mas, Rigau i Ortega, que confirmen obstinadament que: a) Rajoy no ha entès l’efecte bumerang de la via prohibitiva, o b) ho ha entès però no li preocupa ; o c) ho ha entès i li preocupa però li preocupa encara més deixar desatesa la seva parròquia més radical. Tindrem temps d’anar-ne parlant, perquè tanta querella tindrà conseqüències, però ara i aquí em volia aturar en el ciberatac massiu, de primer ordre mundial en paraules del conseller Puig, que va patir la Generalitat el cap de setmana. Per la seva dimensió és obra d’algú amb molta capacitat, i a la llista de sospitosos és fàcil assenyalar quin és el primer, sobretot tenint en compte l’historial de guerra bruta que ha precedit el 9-N. I els fets són gravíssims pel risc en què van posar fins i tot serveis mèdics o farmacèutics, i sobretot per la desproporció enorme entre les armes utilitzades i el que es volia impedir: un simple procés participatiu de fort caràcter simbòlic però d’una exquisidesa democràtica i cívica inqüestionables. Noto un ambient de “I què us esperàveu, doncs?”, “Això és lògic”, que em preocupa gairebé tant com els atacs per terra, mar i aire. El país que volem ha de ser un terreny poc adobat de cinismes i que defensi de forma genuïna els drets i les llibertats, i no em penso resignar a acceptar cap lògica ni normalitat en les vies intimidatòries, que són atemptats directes contra els drets i les llibertats. Ho hem d’anar repetint tants cops com calgui.
