A aquestes altures de la pel·lícula, ningú es posarà a reivindicar perles franquistes com Rodolfo Martín Villa (ministre de Relacions Sindicals durant la matança de cinc treballadors que feien vaga a Vitòria, l’any 1976) o José Utrera Molina (partícip del procés que va desembocar en l’execució de Salvador Puig Antich). El Mundo castiga amb l’equivalent d’un semàfor vermell María Servini, la jutge que vol jutjar-los i que ha fet que la Interpol els reclami a Espanya per detenir-los. Ho argumenta dient que és una “pretensió inútil després de l’amnistia política de fa 40 anys”. Però s’oblida d’explicar que, quan es tracta de crims de lesa humanitat (com la magistrada defensa que és el cas), aleshores no es poden aplicar lleis de punt i final. Sí que ho apunta en canvi El País, que recorda que l’ONU “l’hi ha retret a Espanya” i que “recomana que els crims del franquisme siguin jutjats aquí”. Això sí, El Mundo, almenys, és l’únic dels diaris de Madrid que treu el tema en portada -i entrevista la jutge, ni que sigui per estomacar-la-, mentre que en el cas dels de Barcelona, apareix a les primeres pàgines d’ El Periódico, El Punt Avui i l’ARA. Un altre exemple de defensa passiva: quan l’Abc hi dedica només un paràgraf, en un breu perdut a sota de tot en una pàgina esquerra. O quan La Razón titula “Espanya rebutja detenir alts càrrecs de Franco com li demanava Argentina”, que ho ven com un conflicte diplomàtic entre estats i, en les 62 línies de la peça, no troba lloc per recordar la dada rellevant de quins crims han comès els reclamats. Cap foto tampoc: ni a l’escarni de la pena de telenotícies els sotmeten.
La Transició va amagar la memòria històrica sota la catifa i encara ho fa, de tant en tant, sota les pàgines d’alguns diaris.
