Viatge en globus: l’aventura tranquil·la

Barcelona“Cap a la Guixa, crec que anem cap a la Guixa”, crida des d’un globus aerostàtic, a pocs metres de terra, Joaquim Boet, administrador i pilot de Baló Tour, una de les primeres empreses de vols en globus per a passatgers de Catalunya. Boet s’adreça al company que no s’ha enlairat i, amb cotxe per la plana de Vic, ressegueix el camí del grup, que vola a uns 200 metres del terra. Quan el vol s’acabi, serà l’encarregat de recollir amb el vehicle els passatgers i la cistella d’aquest artefacte que ja al segle XVIII va permetre volar a l’ésser humà. Però mentrestant, i durant més d’una hora abans de tocar terra, el vent mou el globus al seu caprici. L’escena es repeteix dia rere dia per a moltes empreses catalanes que ofereixen aquesta activitat d’oci en llocs com Osona, la Cerdanya, el Segrià, el Vallès i l’Empordà. Algunes transporten uns 3.000 passatgers a l’any i tot i que, asseguren, la xifra va a la baixa per la crisi, sempre hi ha qui es vol sentir com un personatge de Jules Verne i viure una aventura tranquil·la a uns centenars de metres del terra.

“El globus només va on el porti el vent -explica Boet-. El pilot ha de canviar d’altura perquè no tot el vent va en la mateixa direcció”. Aquest pilot veterà, amb llicència per volar des de fa 23 anys, explica que els pilots trien els vents que, a diferent altura, bufen en una direcció i velocitat diverses. Això proporciona cert control a l’aventura. Però, malgrat tot, cada viatge és una sorpresa i precisament això és el que més sedueix Jordi Solergirbert, un pilot independent que vola per la Cerdanya: “El que més plaer em proporciona és aquesta indefinició de què faràs. T’enlaires i no pots preveure la direcció que agafaràs ni el lloc on aterraràs”.

La jornada de vol en globus comença ben d’hora al matí, en un ambient de germanor i tràfec de cafès i entrepans. A Vic, les empreses que s’hi dediquen queden amb els seus passatgers en un bar en una de les entrades de la ciutat i comproven el temps que farà tot omplint la panxa. Segons Boet, amb vents de 7 o 8 quilòmetres per hora ja no és aconsellable volar, ja que el globus té problemes per inflar-se. Amb permís del vent, la jornada comença a les 9 del matí a l’hivern i una mica més d’hora a l’estiu. “Sempre es vola abans que es creïn els vents tèrmics, que són els que crea el sol a mesura que va escalfant el dia”, apunta Boet. Afegeix que també es pot volar al capvespre, quan canvien les brises.

Solergirbert explica que a la Cerdanya el vol és diferent del de la plana de Vic. Mentre a la capital d’Osona s’acostuma a volar a uns 200 o 300 metres, a la Cerdanya s’enlairen des dels 1.100 metres i el globus pot pujar fins als 2.500 o 3.000 metres i s’acosta així al cim del Puigmal, que en fa uns 2.900. Aquest pilot assegura que, a part de la imprevisió del viatge, l’entusiasma que cada dia li proporcioni una descoberta del paisatge: “Encara que volis sempre pel mateix lloc, el paisatge té coses sorprenents. Les taques de neu són diferents cada dia”. Solergirbert explica que aquesta fascinació pel paisatge a 2.000 metres de terra resulta molt comuna entre els viatgers. Té apuntades les seves reaccions en un quadern i dos blogs, en què ha descrit fins ara bona part de les seves prop de 2.000 hores de vol per Catalunya i França. Cada any fa una vuitantena d’ascensions, sobretot els mesos d’estiu, quan la meteorologia és més favorable. Solergirbert descriu així allò que fascina els passatgers: “Aprecien molt la calma, la seguretat que dóna el globus, tot i que a vegades alguns troben que falta una mica d’adrenalina. El globus dóna una aventura del segle XIX”.

Globus fabricats a Igualada

L’experiència en globus és adequada per a totes les edats. Els preus pel viatge oscil·len entre els 130 i els 170 euros. Es poden fer en cistelles petites, amb capacitat per a quatre passatgers, o amb d’altres que tenen espai per a més de 20 persones. La majoria de cistelles són de la fàbrica Ultramagic Balloons d’Igualada, una de les factories amb més activitat del món. Josep Maria Lladó, enginyer aeronàutic i director general d’Ultramagic Ballons, explica que produeixen al voltant de 100 globus anuals a uns preus que van dels 30.000 euros, els de cistella per a 4 persones, als 60.000 que costa un per a 12 persones. Lladó creu que bona part de l’èxit d’aquests ginys són que proporcionen “una manera de veure el país diferent”. I no només a Catalunya.

El 80% dels globus aerostàtics que produeixen estan destinats a l’exportació. Arriben a una seixantena de països, entre els quals Alemanya, Suïssa, Tanzània, Egipte i Namíbia, i des de fa temps desperta amb força el Sud-est Asiàtic. Entre els clients d’Ultramagic Ballons hi ha grups d’esports i marques comercials, però sobretot pilots que els fan servir per transportar passatgers, i també per viatjar per plaer. “Hem volat des del cercle polar àrtic amb tot nevat i sota zero fins a zones del desert, i tots els vols són una meravella”, conclou Boet. Explica que cal una formació en física i radiofonia, però sobretot s’han de tenir coneixements de meteorologia: “Has de saber llegir el temps amb rapidesa, si hi ha núvols que et poden portar inestabilitat”, explica.

Als viatges en globus no tot el que és inesperat ho proporciona el vent, sinó també els viatgers. Boet rememora totes les vegades que una parella s’ha demanat matrimoni volant per la plana de Vic, una vegada amb l’anell fora de la cistella i amb la resta de viatgers xisclant. Aquest pilot veterà diu que el satisfà veure com la gent gaudeix del vol. I, de fet, va ser un vol plaent com a viatger el que el va fer decidir a dedicar-s’hi. “Em va seduir la màgia d’estar flotant i de veure el món des d’una altra perspectiva. Em va entusiasmar el poc soroll, la suavitat del vol. No hi ha res que s’hi pugui comparar”, conclou Boet. Solergibert destaca una altra sensació: “Quan pilotes, fins i tot quan vas de passatger, és d’atenció plena. Estàs molt pendent del que estàs fent i del que estàs veient. És un relax bestial”.

Globus més lleugers i menys contaminants

L’any 1783 els germans Joseph i Jacques Montgolfier van fer la primera exhibició d’un viatge en globus: van voler provar l’experiment que havien creat un any abans. Des de llavors i fins ara, aquests aparells han evolucionat molt i han permès segle rere segle que les persones volessin d’una manera màgica. Per al futur, Josep Maria Lladó, enginyer aeronàutic i director general d’Ultramagic Ballons, identifica tres tendències: els globus lleugers, pensats per a pilots grans i que necessiten aparells més fàcils de manejar; globus amb consum reduït, que gasten un terç del normal, però que també costen tres vegades més, i, finalment, els globus que permeten que les persones amb discapacitat també puguin gaudir d’aquesta experiència.

Mentre les noves tendències avancen, les trobades i les competicions vinculades als globus es mantenen com tot un clàssic en el sector. A l’abril es va celebrar el 31è Trofeu Internacional de Globus del Mercat del Ram de Vic, on diversos globus es van enfilar al cel des de la plaça Major de la capital d’Osona. Una altra cita clàssica per als globaires és l’European Balloon Festival, que se celebra la primera quinzena de juliol a Igualada des de l’any 1997. La concentració reuneix una cinquantena de globus durant quatre dies.