José Ignacio Wert passarà a la història com el ministre que va acabar amb el jihadisme a Catalunya. Això sí, amb l’inestimable ajut de Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’Interior, famós perquè per evitar fractures familiars el dia de Nadal dina sol en un restaurant de pollastres a l’ast que regenta una família xinesa a la carretera de la Conreria, i que va excretar la mítica frase anomenada “una Cataluña independiente sería pasto de... no quiero pronunciarme, pero en fin... del terrorismo y del crimen organizado en sus diversas manifestaciones ” (per cert, què entén ell per “no pronunciar-se”?) Naturalment, just després de sentir-lo milers de jihadistes han decidit instal·lar-se al nostre país, per fer companyia als milers de jihadistes que ja s’hi havien instal·lat prèviament, però aquests últims esperen la independència per començar a actuar.
I aquí entra Wert amb la brillant idea del sistema d’ensenyament publicoconcertatperònogaire que funciona de la següent manera: tu dius que vols que el teu fill (o filla) tingui l’ensenyament en castellà, quan a l’escola pública on va la criatura no et poden oferir el servei, llavors el Plan Wert, belleza idiomática en siete días, no només te l’envia a la privada (la criatura, no Wert) sinó que fa pagar 6.000 euros a la Generalitat. SEN-SA-CI-O-NAL. Imagini’s: qui venia a fer-nos pupeta, quan veu com funciona la cosa, s’integra al sistema amb una immediatesa que no te l’acabes, s’oblida per sempre més de la jihad i amb els 6.000 euros paga el traspàs del local de pollastres dels xinesos de la Conreria. Gràcies, Wert. Gràcies, Jorge.
