Xavier Sabata passeja pels colors del Barroc al Palau de la Música

BarcelonaEl contratenor Xavier Sabata (Avià, 1976) respon a la trucada des de l’aeroport de Munic. Està a punt de viatjar a Grècia per assajar amb l’Armonia Atenea, la formació que dirigeix George Petrou i amb la qual compartirà el concert d’aquest divendres al Palau de la Música. “Serà un passeig pels colors barrocs de la vocalitat operística. Tenia ganes de fer un concert amb grans escenes barroques que m’han acompanyat els últims anys”, explica Sabata. De fet, no deixen d’acompanyar-lo. El 12 de juliol va estrenar a Freiburg Orlando, de Händel, una òpera de la qual interpretarà l’ària Fammi comabattere al Palau.

“Volia fer Orlando perquè m’agrada molt el personatge, però a més he quedat molt gratament sorprès de l’acollida que ha tingut l’espectacle. La posada en escena és de Joachim Schloemer, i és molt interessant perquè a nivell interpretatiu és un gran paper. Tot just hem començat i hi ha funcions fins al gener”, diu Sabata. Tan bé ha funcionat que volen afegir-hi més funcions. “Faré totes les que tenia per contracte, però les que vulguin afegir-hi no sé si podré fer-les totes, perquè a principis d’any tinc la reposició de Farnace que vaig cantar a l’òpera d’Hongria. S’han de quadrar les agendes”, reflexiona. El seu calendari està ben atapeït. Sabata, que té el centre d’operacions a Brussel·les -“És molt pràctic perquè amb tren pots anar a tot arreu”, diu-, enregistrarà un disc al setembre, farà una gira de Tamerlano en versió concert i treballa des de fa un any i mig amb el compositor Hans Thomalla enllestint una òpera sobre Kaspar Hauser, el noi salvatge de Nuremberg.

La intel·ligència de Händel

El programa del concert al Palau inclou peces de Vivaldi, Hasse i Porpora, però el gran protagonista és Händel, “una font inacabable d’inspiració” per al contratenor. “Händel ha escrit algunes de les melodies més meravelloses del repertori barroc, però a mi m’interessa sobretot la capacitat que té per desgranar psicologia en els seus personatges”, assegura. I torna a Orlando, l’última òpera del compositor de Halle que va cantar el castrati Senesino. “Era molt coneguda l’enemistat entre tots dos -recorda Sabata-. Händel n’estava fart, de Senesino, i li va escriure un paper que sabia que no li agradaria: té poques àries i ningú s’enamora d’un personatge que es torna boig i que cau antipàtic. Tot i així, és un paper meravellós artísticament. Händel tenia una intel·ligència espectacular. Posava tantes capes de significat en la seva música, que és una font inesgotable”, insisteix abans d’afegir que hi ha pocs compositors del Barroc que connectin el teatre i la música com ho feia Händel.

Sempre a la recerca de personatges que suposin “un desafiament”, Sabata elogia la “flexibilitat” de George Petrou i l’Armonia Atenea. “Al George el vaig conèixer quan vam enregistrar Alessandro per a Decca. Em va sorprendre moltíssim perquè és un director que treballa amb repertori antic i modern amb flexibilitat mental i interpretativa, i això li dóna molt espontaneïtat i li treu rigidesa a la interpretació. A més, li agraden molt les veus, l’òpera, l’espectacle, i no té complexos”, diu Sabata, que no amaga el seu entusiasme quan parla del músic grec: “Un dels millors enregistraments d’una òpera de Händel és el Juli Cèsar de George Petrou”, exclama.

A Sabata, a més, li fa “una il·lusió especial” poder portar a Barcelona la formació grega ara que “tothom està posant tot el que pot per tirar endavant” a Grècia.