L’adjectiu: inútil. El fa servir El País en el seu titular de portada (“Catalunya celebra un 9-N inútil per definir el seu encaix a Espanya”). El problema dels adjectius és que, tot i tenir una gran força expressiva -i certament ha sigut la portada de Madrid més comentada-, tenen una pega: rares vegades resulten d’utilitat periodística. Ni tan sols és l’adjectiu adequat. La votació potser és simbòlica, o no vinculant, però amb 800 periodistes acreditats aixecant-ne acta, segur que tindrà un impacte i marcarà els esdeveniments dels pròxims dies. L’adverbi: no. “A ells no els consulten”, diu La Razón. I explica la història de Los Sánchez, a qui defineix com “els altres catalans” -en fi- i posen una cita seva: “No volem la independència, volem menjar”. A banda de ser fals -esclar que els consulten- obvia que bona part dels arguments per la independència són precisament econòmics: per tenir més capacitat de gestionar els recursos d’una comunitat que és aportadora neta. El substantiu: Mossos. El Mundo obre amb: “Els Mossos identificaran els directors d’institut del 9-N”. El diari ha optat per la carta de la por i advocar per una certa cultura de la delació. Pas mal, per a un diari que de seguida criminalitza l’independentisme amb símils amb els nazis. I ofereix una imatge de conflicte que topa amb la realitat festiva i celebratòria de la jornada.
La metàfora: el mur. L’ Abc obre amb una foto monogràfica d’un home enderrocant el Mur de Berlín, ara just fa 25 anys, i el titular “Units per la llibertat”. Evidentment, el titular és com el Pronto -o sigui: multiusos- i intueixo que això d’ units fa una referència també subliminar a Catalunya. Això sí, la llibertat ni hi és ni se l’espera.
