Societat 15/03/2012

Els ingredients per crear vida sintètica

Mònica L. Ferrado
4 min
Els ingredients per crear  Vida sintètica

Crear vida artificial al laboratori a partir d'elements inerts sempre ha fet volar la imaginació de la humanitat. La ficció s'hi ha recreat, però el que de moment s'ha aconseguit no té res a veure amb Frankenstein ni amb altres criatures. Els que investiguen per fer realitat aquest somni treballen amb fragments d'ADN i amb microbis. Com si es tractés d'un cotxe, acoblen gens, proteïnes i cèl·lules per crear sistemes vius. Fins i tot es poden arribar a barrejar elements de diverses espècies. Busquen la millor fórmula per dissenyar microbis perquè treballin per a nosaltres. I la seva tasca serà servir-nos per millorar processos industrials, per curar-nos de malalties, per produir energia o per netejar entorns contaminats. Però també es té por que se'n puguin dissenyar d'altres al servei del bioterrorisme. La bioètica que hi ha darrere d'aquesta disciplina va ser el tema del cinquè cicle de conferències Josep Egozcue, organitzat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, que dimarts va reunir un grup d'experts per reflexionar sobre els usos i possibles abusos.

Molta teoria, poca realitat

De moment, els éssers sintètics que han fet el salt de la teoria a la pràctica són molt pocs. Als Estats Units, un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia ha dissenyat un bacteri que pot treballar com a factoria per produir una versió sintètica del fàrmac que es fa servir per tractar la malària, l'artemisina, actualment escàs i car, ja que prové d'una planta amb dificultats de conreu. En marxa també hi ha altres investigacions per crear microbis que produeixin biocombustibles, o altres que degradin pesticides.

A més, no hi ha una recepta única per aconseguir crear organismes a la carta. S'està treballant en diferents tècniques d'enginyeria en les quals hi ha implicats no només biòlegs, sinó també físics i matemàtics. Una de les estratègies és la creació d'una cèl·lula amb el material genètic mínim per funcionar. De fet, és la recerca que més soroll ha fet, ja que John Craig Venter, conegut per ser un dels artífexs del mapa del genoma humà, va anunciar-se ell mateix com el primer creador de vida artificial després d'aconseguir crear a partir d'elements químics el genoma artificial complet d'un ésser viu, un bacteri, el Mycoplasma genitalium , amb 582.000 parells de bases i 485 gens en un sol cromosoma. És el bacteri amb vida independent amb un cromosoma més petit. Però els experts no només miren de reüll les ganes de protagonisme de Venter, sinó que asseguren que el que ha aconseguit no és realment vida artificial, ja que es tracta d'un procediment per imitar allò que ja existeix a la natura i no la creació d'una nova criatura.

Enginyeria genètica

El que va fer Venter en la seva primera creació va ser inventar-se un procediment, però per reproduir un ésser que ja existeix. Va fragmentar l'ADN del bacteri, el va assemblar a dins d'un altre bacteri, un E. Coli , i el va acabar a dins d'un llevat. En una altra creació més recent va fer servir un procediment similar: en el Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0 (les inicials són les del seu nom), amb un genoma mínim de 350 gens. "Hi ha molt de sensacionalisme en la biologia sintètica", afirma Thomas Murray, director de The Hastings Center i conferenciant de les sessions de la Fundació Grífols. Venter ja ha anunciat que vol crear un bacteri artificial que podria convertir en hidrogen l'energia solar. Aquest hidrogen podria servir com a combustible per al transport públic.

A Barcelona, aquesta feina d'enginyeria amb bacteris també la porta a terme l'equip de Lluís Serrano, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Treballen amb un altre bacteri, el Mycoplasma pneumonaie , que estan redissenyant perquè serveixi com a vector per a teràpia humana, per tractar la fibrosi quística i altres malalties pulmonars. "Estem fent proves amb ratolins", va explicar durant la conferència Serrano. I han aconseguit captar l'interès de la indústria, ja que és un dels projectes que formen part de l'acord que han signat per treballar amb Sanofi, que ha invertit un milió d'euros en el centre. Els laboratoris també estan interessats en la creació de cèl·lules sintètiques perquè poden servir per recrear a escala cel·lular malalties i per funcionar com a petits laboratoris per fer assajos in vitro amb medicaments, estalviant-se així altres fases experimentals si ja d'entrada no funciona.

Les 'biototxanes'

Una altra manera d'aconseguir vida sintètica és assemblant biototxanes ( biobricks , en anglès). A internet hi ha un registre de la Biobrick Foundation que recull peces creades per científics de tot el món. Són trossos d'ADN dissenyats com a circuits, pensats perquè es puguin assemblar en una estructura més gran i que estan a disposició de manera gratuïta de tots els científics. Serien com peces de Lego a disposició de tothom. Fins i tot es convida artistes i gent d'altres camps a col·laborar-hi. Més enllà dels resultats científics, treballar amb biototxanes implica una nova filosofia sobre la recerca: l'accés obert. Aquí hi entra en joc una de les pors davant la falta de control sobre què es fa i què no. I també apareix el tema de les patents. Està legislat que no es poden patentar els gens, ni els éssers vius, ni que siguin artificials. Però sí els procediments. Almenys de moment, perquè les lleis que regeixen aquest camp faran parlar.

stats