Els miratges van sabotejar el rescat del 'Titanic'

Tothom sap què va portar a la perdició el Titanic, si més no a grans trets. A l'Atlàntic Nord una nit sense lluna el transatlàntic va topar amb un iceberg i es va desencadenar un desastre que va costar la vida a 1.500 persones. Però s'han dedicat centenars de llibres, d'estudis i d'investigacions oficials a l'intent de respondre a una pregunta més profunda: com és que un vaixell costós i tan ben construït va acabar d'aquella manera tan calamitosa? Hi ha una gran varietat de teories que han atorgat la culpa a tota mena de factors, que van des de la imperícia de la tripulació fins a l'ús d'uns reblons defectuosos.

Ara, cent anys després que el transatlàntic s'enfonsés, la matinada del 15 d'abril del 1912, dos estudis recents sostenen que unes circumstàncies naturals extraordinàries van ser determinants per a la consumació de la catàstrofe.

El primer estudi diu que el fet que la Terra fos més a prop que mai en més de mil anys de la Lluna va provocar unes marees inusitades que ajuden a entendre per què el Titanic va trobar tant gel en el seu trajecte, incloent-hi l'iceberg fatal.

Miratges extraordinaris

El segon estudi, obra d'un historiador britànic del Titanic , sosté que les aigües gèlides proporcionaven les condicions idònies per a l'aparició d'una mena inusual de miratges que van fer que els guaites no veiessin els icebergs i que van desconcertar un vaixell que hi havia a prop, cosa que va endarrerir quatre hores el rescat.

L'autor del treball, Tim Maltin, diu que aquesta explicació pot servir per acabar amb la munió d'hipòtesis absurdes que intenten explicar el que ell considera una fatalitat. "No hi va haver herois ni canalles -diu Maltin-. Hi va haver molts éssers humans que intentaven fer el que creien que era el millor en aquelles circumstàncies". El títol del seu últim llibre, Titanic. Una nit molt enganyosa , que surt aquesta setmana en format e-book , fa referència al fet que possiblement els miratges van destarotar les observacions dels homes.

Els estudiosos del Titanic i alguns científics analitzen aquestes noves teories. N'hi ha que es pregunten si els factors naturals poden haver estat més importants que no pas la ineptitud. Alguns creuen que l'explicació dels miratges és plausible però només aplicable en unes condicions molt determinades.

Respostes per a vells misteris

El Titanic era el vaixell més gran i luxós del seu temps, una icona de la bona vida. Hi havia 10 milionaris, incloent-hi Isidor Straus, el propietari de Macy's, els grans magatzems més importants de l'època. Després de l'accident, de bon començament, els informes i les investigacions van dir que aquell any hi havia hagut una quantitat de gel inusual a l'Atlàntic Nord. The New York Times, en un article publicat poc després de l'enfonsament, esmentava fonts de l'administració dels Estats Units que deien que aquell hivern s'havia creat una quantitat ingent d'icebergs.

Recentment un equip d'investigadors de la Universitat Estatal de Texas i la revista Sky & Telescope han trobat una possible explicació d'aquest fet al firmament. Han descobert que aquell hivern la Terra es va apropar de manera inusual al Sol i a la Lluna, que van exercir més atracció gravitacional sobre l'oceà, cosa que va provocar unes marees mai vistes. Aquesta extraordinària circumstància astronòmica va tenir lloc entre el desembre i el febrer del 1912, uns dos mesos abans del desastre.

Els investigadors indiquen que les marees van aixecar masses de gel que sempre havien estat embarrancades a les costes de Terranova i el Labrador i les van arrossegar cap a les rutes navals de l'Atlàntic Nord. "No afirmem que la nostra hipòtesi estigui plenament provada", afirma Donald Olson, físic de la Universitat Estatal de Texas. L'equip segueix recollint dades que reafirmen la teoria. "Hem descobert que hi va haver unes marees anormals a tot el planeta", afegeix Olson. Un diari de Sydney de l'època informava de "marees mai vistes".

Les aigües gèlides d'aquella nit van proporcionar les condicions apropiades per a una mena inusual de miratges, segons Maltin, propietari d'una empresa de relacions públiques a Londres que ha escrit tres llibres sobre el Titanic . Andrew T. Young, astrònom i especialista en miratges, de la Universitat Estatal de San Diego, el va ajudar a perfilar la teoria.

La majoria de la gent coneix els miratges com un fenomen natural que s'origina quan l'aire calent proper a la superfície de la Terra fa que els rajos solars es desviïn cap amunt. Al desert l'efecte fa que els viatgers confonguin clapes de cel blau amb basses d'aigua.

Però quan l'aire fred fa que els rajos es desviïn cap a baix té lloc una altra mena de miratge. En aquest cas els observadors poden veure els objectes i el fons més enllà de l'horitzó. Les imatges pateixen distorsions brusques, i no es diferencien gaire de les imatges dels miralls deformants d'un parc d'atraccions.

Maltin es va assabentar de l'existència dels miratges freds llegint un informe d'una investigació britànica del 1992 sobre l'enfonsament del Titanic . Indicava que potser les aigües gèlides van refredar l'aire adjacent i van bombar les imatges que van confondre el Californian , el vaixell que era més a prop i que podria haver corregut a rescatar el Titanic , però que, en canvi, no ho va fer. Fascinat, Maltin, que de jove havia tripulat vaixells, es va submergir en els registres de navegació i va trobar que tots dos, el Californian i el Titanic , havien entrat aquella nit al corrent gelat del Labrador i, per tant, haurien trobat les condicions idònies per a l'aparició dels miratges freds. Aleshores va buscar les declaracions oficials i les no oficials per comprovar què pensaven els rescatadors que havien vist.

Un fals horitzó

El resultat van ser un munt de percepcions errònies. El llibre de Maltin mostra com els miratges van crear falsos horitzons que van ocultar l'iceberg a la vista dels vigies del Titanic . Segons aquesta teoria, la intersecció entre el mar fosc i el cel estrellat hauria difuminat el contorn de la punta de iceberg.

Maltin esmenta tres vigies del Titanic que, malgrat la notable claror de la nit, deien que havien vist una broma inusual a l'horitzó. George Symons descrivia la llunyania com a "força bromosa". Frederick Fleet va parlar a un investigador oficial d'una "lleugera broma" a l'horitzó abans que el Titanic topés amb l'iceberg. Va dir que era prou rellevant per haver-ne parlat amb un company. Reginald Lee, company de tripulació, va descriure l'iceberg, "una massa fosca que va sorgir entre la broma".

Pel que fa al retard en el rescat, Maltin aporta testimonis que mostren el paper que hi van jugar els paranys naturals. El Californian , un vaixell modest de vapor amb una xemeneia petita, es va aturar quan era a 10 milles de distància del Titanic , calcula Maltin. Però els miratges freds, diu, van fer que les tripulacions veiessin les naus com si fossin molt més a prop, a unes cinc milles, si fa no fa. Un oficial del Titanic va dir que podia veure els llums dels portells del Californian .

Aquesta sensació de ser a prop i les distorsions de la imatge del Titanic van contribuir a generar un seguit de percepcions falses. Les il·lusions òptiques també van espatllar la visió dels coets de senyal del Titanic . "Aquells coets no semblaven enlairar-se gaire -recordava Herbert Stone, segon oficial de la nau-. Només arribaven a la meitat de l'altura desitjada", afegeix.

Maltin il·lustra la idea amb fotografies de vaixells moderns distorsionats per un miratge. Una sèrie mostra com el buc s'eixampla molt mentre que els pals i la superestructura s'aplanen fins a esdevenir gairebé invisibles.

També aporta proves extretes de les investigacions que confirmen la seva hipòtesi: "No hi havia res semblant a una nau de passatgers", va dir James Gibson, del Californian . El capità del Californian , Stanley Lord, va dir que de prop el vaixell semblava un vapor de mida mitjana més que no pas un transatlàntic de passatgers gegant amb quatre xemeneies immenses. "N'estic convençut -va declarar-: no era el Titanic ". Alguns historiadors han arribat a postular la presència d'un tercer vaixell misteriós.