El fabricant Jaume Deunhidó, el notari Pere Jaquehisom, la fiscal Esperança Segonselpreu i el farmacèutic Amadeu Niunacosanilaltra varen abandonar els seus seients i es van posar dempeus en presència de Jordi Pujol, que caminava al voltant de la seva taula de dòmino com un caçador a l’espera de la presa.
-President -va trencar el silenci la fiscal Segonselpreu-, és un honor tenir-te amb nosaltres.
-Bé, exactament un honor, ja no ho és -va apuntar el notari Pere Jaquehisom-. La veritat és que fa uns dies que la teva figura s’ha com desmillorat, president. Però vaja, ens alegrem de veure’ns. O no. O sí -el notari s’havia ficat de peus dins l’esbarzer i no sabia com sortir-ne.
-No t’ho prenguis malament, president, però ara només faltaria que compareguessin els periodistes i ens fessin una foto amb tu -va afegir el farmacèutic Amadeu Niunacosanilaltra, que durant els vint-i-tres anys d’hegemonia pujolista hauria estat capaç de vendre els seus fills a bocins, a canvi d’una foto amb el gran líder.
-Bé, si et ve de gust un cigaló, president... -el patriarca Feliu Pocapena va intentar debades rebaixar una mica la tensió ambiental.
-Calleu!!! -va ordenar el president, enèrgic com en els millors temps-. Voleu fer el favor de callar? I tanqueu aquella porta, mecaguncony!!
Gairebé quaranta anys de llepaculisme van recórrer les espines dorsals dels reunits a la taula. Tots varen fer una reverència simultània, i la fiscal Segonselpreu va ser l’única que va tenir reflexos per acostar-se a la porta i tancar-la, abans no s’hi colessin Albert Rivera, Màrius Carol o fins i tot Joan Barril, convidant tothom a puros.
El president no estava de bon humor:
-Pocapena, ja li vaig dir que està vostè ficat en un senyor embolic -va mastegar les paraules.
-Teniu raó, president -va assentir, tremolós, el patriarca Feliu Pocapena-. Però si m’ho permeteu, no sembla que vós estigueu tampoc en el vostre millor moment.
-Que calleu!! -va insistir el president, i el crit va fer tremolar la barra del casino, sota la qual feia estona que s’amagava el cambrer-. Del primer a l’últim, tots els aquí presents sou una colla de pallussos que, si heu alçat un gat per la cua, ha estat perquè jo us vaig ensenyar on tenia la cua el gat. La Terra és plana?
-Sí, president -varen assentir a l’uníson el patriarca Feliu Pocapena, el fabricant Jaume Deunhidó, el notari Pere Jaquehisom, la fiscal Esperança Segonselpreu i el farmacèutic Amadeu Niunacosanilaltra.
-Molt bé -va remugar Jordi Pujol, sense deixar de fer voltes a la taula de dòmino-. Em sembla, doncs, que estem condemnats a entendre’ns. Com als vells temps.
