L’agost obre i tanca les efemèrides amb dues tràgiques morts de dues dones que ja eren icones en vida i a qui la manera com van desaparèixer d’aquest món les ha convertit en mítiques. En els dos casos, al seu traspàs (finació, que diria el president Nuñez, un altre mite vivent) l’acompanyen teories de la conspiració, misteris sense resoldre, dubtes i potser la negació que fins i tot elles eren tan mortals que van morir perquè tocava. Vaja, que no van tenir morts gaire habituals i que podem buscar-li tres peus al gat, però tenint clar que l’objectiu serà fer bullir l’olla.
Va ser un 2 d’agost del 1962 quan moria Marilyn (no cal posar el cognom per saber de qui parlem, oi?). Fa dos mesos als EUA encara van publicar un llibre amb “la veritat del cas”, en què els periodistes Richard Buskin i Jay Margolis defensaven que “la nòvia del món” no va morir d’una sobredosi de fàrmacs sinó que va ser assassinada. No cal que li digui per qui perquè ja s’ho ensuma. Efectivament, Robert Kennedy, germà de JFK, en saber que l’actriu havia amenaçat de fer una roda de premsa per explicar l’afer que tenia amb tots dos.
I va ser un 31 d’agost del 1997 quan Lady Di (tampoc cal cognom, oi?) moria en un accident al túnel situat sota el pont de l’Alma de Paris. Al cotxe hi viatjava la seva parella de llavors, Dodi Al-Fayed, origen de la teoria de la conspiració. Resultaria que l’elit de l’exèrcit britànic hauria acabat amb tots dos per evitar que la mare del futur rei d’Anglaterra es casés amb un musulmà. Bé, o que conduïa l’esperit de John F. Kennedy, que venia d’assassinar Marilyn.
