PER PRIMER COP en més de quaranta anys, avui Jaume Cela no serà a l’aula per encetar el curs. “M’han jubilat. Em vaig empipar, però si tots els que ens agrada tant la nostra feina no ens jubiléssim mai, els joves tindrien dret a tirar-nos per la finestra”. Aquest mestre de mestres defineix educar així: “Acompanyar, acollir sense condicions, mostrar el món sense adoctrinar”. I sap que “no és el mestre qui tria el deixeble, és el deixeble qui tria el mestre”.
Joan Manuel del Pozo defineix l’educació com “l’impuls a la construcció en llibertat de la millor persona possible un cop nascuda”. Els verbs a conjugar són “impulsar, respectar, estimar, conèixer i compartir”. Per ell “la imatge d’autoritat de l’educador és la del jardiner, que cuida la planta, sap que li va bé aigua, adob, sol, i li procura tots els elements”. Per això conclou que “la vocació docent és essencialment optimista: generositat i amunt”.
Gregorio Luri assegura que el mestre “ha de portar el nen de l’àmbit familiar, on és estimat per ser qui és, a l’àmbit social, on és estimat per les coses que sap fer: de la condició de fill a la de ciutadà”. I creu que el bon educador és el que fa tot el que pot per fer-li visible a l’alumne les possibilitats més altes d’ell mateix.
Maria Jesús Comellas tem que “amb tanta retallada els mestres s’han atabalat i desanimat”. I afirma: “No ens ho podem permetre, fregaria la immoralitat”. Per això els diu: “Mireu als ulls de l’infant, els hem de seduir per aprendre”.
He resumit ara i aquí aquestes paraules sàvies i inspiradores d’experts que he tingut el privilegi d’entrevistar els dissabtes d’estiu per desitjar-vos a través d’ells, estimats mestres, un curs fantàstic.
