QUÈ PASSARÀ EL 9-N?, pregunta aquests dies tothom. L’actitud del govern espanyol porta a tenir seriosos dubtes sobre el que poden ser capaços de fer. Hi ha moltes incerteses. Entre les poques certeses, potser LA certesa és el que farà alguna gent, molta gent. Jo ja tinc clar que el dia 9, que en principi no ha de ploure però serà núvol, m’aixecaré ben d’hora ben d’hora (tot i ser diumenge), faré un esmorzar saludable i nutritiu, cereals i un suc de taronja energètic, em posaré el meu millor somriure, i mentalment em vestiré amb la samarreta Keep Calm XXL, la de les grans ocasions que requereixen determinació i paciència. Aniré al lloc on se m’espera, faré la cua que calgui amb alegria, deixant passar les persones que per edat o qualsevol situació ho necessitin, i quan hagi complert amb el meu dret ciutadà a expressar-me i a expressar els impediments per anar a votar, me n’aniré a la feina a explicar-ho. Tendim a donar per fet que serà un èxit, en el sentit que malgrat la prohibició obstinada, obsessiva, gairebé malaltissa, hi anirà si més no la gent que va anar a la Via i a la V, que és moltíssima. Però dependrà de la capacitat de concentrar-nos. I de tenir clar que és un dia reivindicatiu, més que festiu, però que estem sortint en una foto global on és bo que somriguem, que reconfirmem amb fets el caràcter absolutament cívic, democràtica, pacífic i positiu de la proposta. No és un repte fàcil, perquè tindrà en aquest cas més complexitat logística, convindrà anticipar-nos, ajudar els veïns, parlar-ne els dies abans. És una data que recordarem sempre, passi el que passi, però si ho fem bé i va bé la recordarem encara més. Ja tinc ganes que soni el despertador del 9-N.
