PAREU MÀQUINES
Efímers 18/07/2014

El botxí és qui prem el botó (tant a Palestina com a Israel)

i
àlex Gutiérrez
2 min

L’usuari @probatxoa feia circular per Twitter una comparativa sagnant de titulars. Posava el següent exemple d’ El País, “Israel enterra els tres adolescents assassinats com a mostra d’unitat”, contra “Israel accepta un alto el foc de tres hores després de la mort de quatre nens palestins en una platja de Gaza”. I mostrava un duo similar d’ Abc, i de Diario Vasco, on les baixes israelianes eren “assassinats” mentre que les palestines es tractaven com a simples “morts”. Les circumstàncies de les respectives morts van ser diferents: en un cas, després de ser segrestats, els van ajusticiar. En l’altre, van ser víctimes d’un bombardeig. En el pitjor dels casos, s’apliquen vares de mesurar diferents segons si els morts són d’un bàndol o de l’altre. Però fins i tot acceptant la hipòtesi que tal vegada no hi hagi biaix polític, no deixa d’indignar que la premsa es resisteixi a parlar d’assassinat quan moren quatre nens en un bombardeig que se’ns ven com a selectiu. El subtext és que ho acceptem com a part indestriable i natural de tot conflicte armat: estranya asèpsia.

En tot cas, res comparable a la portada de La Razón d’ahir, que mostrava una estampa massa coneguda: la de palestins transportant els cadàvers dels seus infants. El titular era: “Botxins del seu poble”. La pràctica de Hamàs de situar arsenals en pisos i escoles és abominable. Però el botxí és qui fa caure la destral o deixa caure la guillotina. I, en aquest cas, no hi ha dubtes de qui va prémer el botó que alliberava les bombes assassines. Hamàs botxí? Cal estirar molt el xiclet de la interpretació per posar aquest titular sobre una foto d’una comitiva fúnebre. I la ideologia no hauria de saltar-se aquest mínim principi d’adhesió a la factualitat.

stats