Com que les seccions de política ja han digerit les paraules de Rajoy i Mas, jo em centraré en els comentaris de la premsa diguem-ne ambientals. “Conversa directa, no amistosa, però tampoc incòmoda” ( El País ), “Amb més tensió que somriures” ( La Razón ), “La salutació de Rajoy a l’escalinata de la Moncloa va ser una mica més freda que la de Mas” (La Vanguardia ), “El president espanyol no va baixar ni un esglaó i va deixar que fos el seu convidat qui s’acostés a ell abans d’allargar-li la mà” (El Punt Avui ). “To de conversa fred i distant” ( El Mundo ). Potser el troben trivial, aquest recull? Tal vegada, però com a mínim demostra una mínima coincidència d’interpretació. Perquè també m’he mirat la part dura. I he vist que, segons l’editorial de La Vanguardia, Mas “fins i tot es va mostrar favorable a considerar una tercera via”, mentre que pel cronista d’ El Periódico el president “va donar per enterrada totalment la tercera via”. A partir d’aquí, millor mesurar somriures, esglaons i intensitats d’encaixades de mà.
On són els punts 22 i 23?
Després de sentir a Mas repetir que havia lliurat a Rajoy un dossier amb 23 sol·licituds, La Vanguardia incloïa ahir el presumpte document. Però, ai las, amb només 21 demandes. Misteri! On eren els dos punts que faltaven? L’explicació és prosaica: el diari no reproduïa el document, sinó un esborrany. La filtració va irritar els caps de Presidència, que s’havien conjurat a no fer-lo arribar encara als mitjans. Ahir penjaven el dossier bo a la web i buscaven responsables entre els segons nivells.
