Barcelona“L’avorriment que genera l’economia política és la millor arma de defensa del capitalisme”, sentencia el director d’ El capital, Sylvain Creuzevault. Per demostrar que les teories marxistes no sempre provoquen badalls, el creador, jove valor en alça del teatre francès, ha enllaçat l’essència dels textos de Marx amb la comèdia dalt de l’escenari. El resultat d’aquesta combinació és una obra gran format, amb catorze actors a escena, coproduïda per una quinzena de teatres francesos i el festival Grec, i que es podrà veure d’avui a dissabte al Teatre Lliure.
L’obra viatja fins al maig del 1848 a París, en un moment convuls per a França. El país ha viscut les primeres eleccions per sufragi universal masculí, però un grup de parisencs no veuen clar el procés democràtic. “Ells s’adonen que qui representa el moviment real ciutadà és un govern conservador, un fet que suposa una paradoxa”, explica Creuzevault. Aquesta reflexió política desencadena discussions sobre el fetitxisme de la mercaderia, la relació entre treball i capital, la lluita de classes i la redistribució de la riquesa.
Una societat mecànica
Mitjançant diàlegs vius i ràpids -malgrat que l’obra dura dues hores i mitja-, El capital exposa com la societat s’ha sotmès a l’economia i ha quedat encadenada a la mercantilització. Creuzevault no creu que hagin canviat gaire les coses des d’aleshores, sinó més aviat al contrari: “Ara és pràcticament impossible ser autònom en res. La nostra vida depèn d’un munt de coses que no podem controlar”, assegura. Segons el director, actualment proliferen les conductes mecàniques a l’hora de fer intercanvis mercantils mentre que en les relacions personals “no sabem com comportar-nos perquè no tenim una pauta”, apunta. A l’espectacle, la farsa és doble. D’una banda, l’humor treu pes a les discussions i ajuda a entendre, de manera amena, les teories marxistes. Però, de l’altra, el muntatge fa tocar de peus a terra i mostra que “la nostra vida quotidiana és una mentida, perquè tots portem una màscara”.
Malgrat les influències històriques i polítiques de l’obra, Crezevault deixa clar que la seva pretensió no és fer teatre didàctic. “Vivim en un entorn molt perillós, en què l’únic que ens uneix és el mercantilisme. Tot és tan confús que es necessita molt de temps per comprendre aquest caos i aportar solucions”, diu. Per això, amb El capital busca “que la gent conegui i entengui com l’organització de la societat influeix en el nostre comportament”, perquè “quan prens consciència de les coses, saps com actuar”.
