Posar el peu en un jutjat sí que és una loteria i no la Grossa. Et pot tocar un jutge que es limita a aplicar-te la llei, una jutge que t’aplica la llei i desconcerta fins i tot la part contrària o un jutge novel·lista, que és una cosa molt bonica. Aquest últim és José Antonio Vázquez Taín, instructor del cas Asunta, la nena gallega d’origen xinès assassinada presumptament pels seus pares.
Casualitats de la vida, el jutge novel·lista va aprofitar la jornada d’abans-d’ahir per presentar a través de diverses entrevistes a mitjans de comunicació la seva última obra (de la qual no diré el títol perquè si vol publicitat que se la pagui). La trama va d’una advocada que investiga la desaparició d’una nena de 13 anys filla d’un traficant de drogues. I, per què he escrit “casualitat”? ¿Sap quin dia era abans-d’ahir? El primer aniversari de l’aparició del cadàver d’Asunta, de 13 anys. I sap què? La dona del jutge Vázquez Taín és advocada i es diu igual que l’advocada protagonista de la novel·la. Ah, per cert, el senyor jutge va estar molts anys dedicat a casos de narcotràfic. Però, esperi, que el món casual és infinit. Resulta que la seva primera novel·la anava d’un jutge anomenat Toño que investigava la desaparició d’un Còdex Calixtí de la catedral de Santiago. Bé, Toño Vázquez Taín, ell, va ser el jutge del cas del Còdex Calixtí robat de la catedral de Santiago. Però tot casualitat. Ja va dir-ho a La Voz de Galicia : “ He volcado frustraciones en forma de reflexiones de mis personajes, intentando evitar a toda costa cualquier conexión real con el caso Asunta ”. Sí, esclar.
