El ciberplagi: problema i símptoma

Les universitats catalanes han decidit posar-se en marxa per lluitar contra un dels fenòmens més vells en l’activitat de l’estudi acadèmic: copiar. L’objectiu no són ben bé les tradicionals xuletes o les mirades al veí per intentar superar un examen no preparat, sinó els treballs plagiats. La digitalització del coneixement i l’esclat de les xarxes han provocat un augment exponencial del que ja s’anomena ciberplagi. Una empresa francesa especialitzada en la detecció del fenomen afirma que un 80% de l’alumnat ha comès ciberplagi en algun moment de la seva carrera. No hi ha dades corresponents a Catalunya, però la UOC, pionera en el control pel fet de ser un centre a distància, calcula que almenys un 17% dels treballs que sotmet a rastreig tenen indicis d’haver estat plagiats. La UB, per exemple, farà aquest juny una prova pilot a Dret, Biologia i Filologia amb un software elaborat expressament, i, si té èxit, estendrà el control a la resta de facultats.

Es tracta d’un fenomen desagradable. Demostra poc interès per treballar i investigar per part d’uns alumnes que, al capdavall, han triat -en la majoria dels casos- aquells estudis. I sobretot demostra que una quantitat cada vegada més gran d’aquests estudiants atorguen poc valor i poca utilitat al que se’ls planteja a classe. Una mena de resultadisme acadèmic portat a l’extrem.

Al mateix temps, però, s’hi pot aplicar una altra mirada. El ciberplagi es concentra sobretot en estudis que segueixen sistemes tradicionals, de caràcter essencialment memorístic o bé basats en la lliçó magistral del professor i els inevitables apunts. És a dir, poc motivadors. És probable, per tant, que només perseguir el plagiador sigui necessari però no suficient. Fins i tot pot acabar sent un estímul per millorar el ciberplagi, en lloc d’evitar-lo. El fet és que som en ple debat sobre la reforma de moltes coses en la nostra societat. També, i especialment, dels estudis: com fer-ho per aprendre millor, però també per ensenyar millor. Com motivar, com fer pensar, com fer actuar, com dinamitzar. Al capdavall, com fer més complicat l’engany en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Ens hi juguem el futur. No el dels estudiants, el de tothom.