Hi ha molts avenços en ciències que, per si mateixos, no són ni bons ni dolents. Depèn del que se'n faci i com. És el que cas de la clonació, per exemple. Està bé clonar humans? I neandertals? ¿I clonar cèl·lules d'un malalt per poder curar-lo, és a dir, la clonació terapèutica? La resposta davant la clonació no és ni blanca ni negra, sinó que planteja un ampli debat d'usos i possibles abusos. Aquest és tan sols un exemple dels molts temes en què l'ètica i la ciència s'entrecreuen. En definitiva, un exemple del debat bioètic que demana bones dosis de diàleg i d'informació basada en dades científiques. El màxim exponent d'aquest debat són els comitès de bioètica que van proliferar a partir dels anys 70, quan es va detectar que s'estaven fent assajos clínics amb pacients amb procediments gens ètics i perjudicials.
Els comitès de bioètica estan formats per experts reconeguts de diferents disciplines i representatius d'una varietat de punts de vista perquè el seu objectiu és debatre des del diàleg, amb tolerància, capacitat d'empatia i de consens, i amb la informació científica a la mà. Assessoren governs i emeten informes que també es poden difondre entre els ciutadans perquè coneguin a fons temes que els afecten. Alguns, molt de prop, com pot ser l'avortament, l'ús de la píndola de l'endemà, el dret a una mort digna, la recerca amb cèl·lules mare embrionàries i la comercialització de productes amb nanopartícules de les quals no es coneixen tots els riscos. A França i al Regne Unit tenen comitès de gran tradició, creats a finals dels 70, que han emès informes força influents. Catalunya en té des de fa dues dècades. La resta de l'Estat no en va tenir fins fa tan sols quatre anys, quan ja en tenien tots els estats europeus.
La llei de recerca biomèdica espanyola estipula que cada 4 anys es canviaran la meitat dels membres del comitè. Però el relleu s'ha fet envoltat de polèmica. Ningú ha explicat als membres sortints els canvis. "S'ha fet de manera poc adequada, oficialment ningú ens ha comunicat res, el més lògic era fer una reunió conjunta per fer el traspàs", explica Victòria Camps, ara expresidenta del Comitè de Bioètica Espanyol i membre del català.
A més, els membres a renovar havien de ser la meitat, 6 de 12, però se n'han canviat 9. I s'han triat trencant un dels principis bàsics: la diversitat ideològica. Set dels nou membres han manifestat clarament idees conservadores: contraris a l'avortament, a la reproducció assistida, a l'ús de la píndola de l'endemà i a la recerca amb cèl·lules mare embrionàries, entre altres coses. "Dins d'un comitè hi ha d'haver equilibri entre diferents famílies de pensament i entre disciplines", explica Marc Antoni Broggi, president del Comitè de Bioètica de Catalunya. "No és bo que tingui una tendència concreta. En el nostre cas, això ho hem vigilat molt perquè en depèn la nostra credibilitat social", afegeix Broggi. El comitè català es renova cada 5 anys. La data no coincideix amb canvis de legislatura precisament per evitar biaixos.
Fet a mida
Els comitès treballen des de l'ètica, però tenint com a base els resultats científics. L'evidència ha de ser la base per determinar assumptes tan seriosos com ara què fer amb els embrions sobrants de la reproducció assistida, vuit cèl·lules amb pocs dies després de la fecundació, o si la mort arriba quan es deixa de respirar o quan el cervell no funciona. "La ciència és la ciència i no es pot adaptar als desitjos", indica Maria Casado, membre sortint del comitè espanyol, part actual del català i al capdavant de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
Alguns dels nous membres han donat mostres d'interpretar la ciència més enllà de les evidències. És el cas de Nicolás Jouvé, catedràtic de genètica de la Universitat d'Alcalá de Henares, que en un programa d'Intereconomía no va dubtar a acusar fàbriques de refrescos de fer servir fetus humans avortats per fer més dolços els seus productes.
La realitat és que PepsiCo té un acord amb una biotech , Senomyx, que utilitza cultius cel·lulars per provar noves substàncies (en aquest cas edulcorants) abans de fer-les servir per no fer-ho amb humans. Es tracta d'una línia cel·lular que es va crear a Holanda als anys 70, procedent del ronyó d'un fetus avortat aleshores. La mateixa línia cel·lular s'ha anat multiplicant per conservar-la i fer-la servir com a model experimental. Igual que n'hi ha d'altres, com cèl·lules derivades d'un tumor cervical d'una dona dels Estats Units als anys 50, per exemple. Són models cel·lulars que, en definitiva, funcionen com a banc de proves. La qüestió és si el membre d'un comitè de bioètica, que hauria d'assessorar el govern, pot ser artífex de confusió científica.
Una altra persona del nou comitè, Natalia López de Mortalla, presidenta de l'Associació Espanyola de Bioètica, ha publicat a Cuadernos de Bioética un article amb el títol "¿Cómo cambia el aborto el cerebro? " Argumenta que les dones que avorten tenen un 81% més de risc de patir problemes de salut mental pel fet biològic (i no per altres qüestions socials). Un altre dels nous membres és María Teresa López López, vicepresidenta de la Fundación Acción Familiar, que dóna suport públicament al projecte de Gallardón de reformar la llei de l'avortament. "S'ha fet un nou comitè al servei de les iniciatives legals que es podrien posar en marxa aviat", diu Camps.
