Els ciutadans científics revolucionen la recerca

Surt el sol i Pep Pujols, que viu en una masia a Folgueroles, mira les imatges del cel que durant la nit han enregistrat les càmeres que té a la teulada de la seva masia, no fos cas que caigués algun meteorit. Aquest guardià del cel no és astrofísic, però sap molt sobre l'Univers. És un ciutadà científic en tota regla, autodidacte de formació, apassionat per la descoberta. "Cada dia, quan es pon el sol, engego les càmeres, les verifico i les netejo. Al matí, visiono les cintes, puc detectar meteors i raigs còsmics. Ja fa quatre anys que ho faig i ho detecto ràpidament", explica Pujols. Es guanya la vida com a programador informàtic, però des de fa temps forma part de l'Agrupació Astronòmica d'Osona i col·labora amb els investigadors del Grup de Recerca sobre Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC). La seva feina ja ha donat resultats científics. I en donarà molts més, ja que el sistema que ha instal·lat a casa seva també permet enregistrar estels fugaços i, en definitiva, tot el que passi pel cel durant la nit. "Diversos amateurs s'han unit al nostre grup i en els estudis que publiquem firmen com a coautors", explica Josep Maria Trigo, investigador al capdavant del grup de l'IEEC amb el qual col·labora Pujols.

Cada cop són més els ciutadans que s'impliquen d'alguna manera o altra amb grups de recerca. Sense ells, hi ha projectes que serien impossibles. El projecte pioner de ciència ciutadana és el SETI, impulsat per la NASA, en què els ciutadans faciliten part de la capacitat del seu ordinador personal per col·laborar en l'anàlisi de les moltíssimes dades que es recullen del cel.

Sobre el terreny

El ciutadà científic pot col·laborar des de casa, amb el seu ordinador, fent servir aplicacions diverses. O sobre el terreny i en estreta col·laboració amb científics que treballen en centres de recerca. L'investigador Lluís Brotons, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha fet un atles dels ocells que nidifiquen a Catalunya gràcies a les aportacions de persones que els agrada observar els ocells, molts vinculats a l'Institut d'Ornitologia. "Sense ells, aquest tipus d'estudis serien impossibles, no els podríem assumir", explica. En el cas de Catalunya, les hores de camp i el cost de desplaçament dels voluntaris que treballen amb ocells significarien una despesa d'uns 240.000 euros, segons estimacions de Brotons.

Papallones i canvi climàtic

Al CREAF hi ha altres investigadors que han pogut tirar endavant els seus treballs gràcies a les dades recollides per ciutadans amateurs. Per exemple, un estudi publicat a Nature Climate Change sobre com arran del canvi climàtic a Catalunya hi ha noves papallones, mentre que altres estan desapareixent. L'estudi ha estat possible gràcies al Catalan Buterfly Monitoring Project, un programa de seguiment en què participen molts amateurs. Alguns fa vint anys que recullen dades en diferents punts de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Els participants són apassionats i constants. "Des del març fins a finals de setembre, quan hi ha tota l'activitat de papallones, tenim 70 rutes per tot Catalunya, algunes amb una persona, altres amb més que s'ho reparteixen. En total, hi participen un centenar de voluntaris que surten un cop per setmana i recullen dades. Són 30 sortides l'any", explica Constantí Stefanescu, investigador del CREAF al capdavant d'aquesta recerca i conservador del Museu de Granollers, que coordina aquesta xarxa de voluntaris. "Un investigador els ensenya i supervisa. Comencen sense saber-ne però acaben sabent-ne molt", explica Stefanescu.

Exemples històrics

Els ciutadans científics han augmentat, però existeixen des de fa temps. Josep Peñuelas, investigador del CREAF, també ha fet un important treball sobre els efectes del canvi climàtic als ecosistemes catalans amb dades recollides per un mestre de primària de Cardedeu, Pere Comas, que va morir el 2004. Va recollir durant prop de 50 anys les dates quan sortien les flors, quan florien, quan sortien les fulles als arbres, quan arribaven els ocells i les papallones.

La meteorologia és un altre camp amb molts aficionats. Carme Llasat, investigadora del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, utilitza per als seus estudis dades recollides per les estacions meteorològiques que controlen amateurs i reconegudes pel mateix Servei de Meteorologia de Catalunya i l'Agència Estatal de Meteorologia. Segons Llasat, en total hi deu haver més de 200 persones que recullen dades en aquestes estacions. A Catalunya, l'afició a la meteorologia ve de lluny. "Al segle XVIII, el Baró de Maldà escriu un dietari, el Calaix de sastre , en què anota el temps que fa", explica Llasat. Les dades han servit per estudiar el temps del passat.

Buscant dinosaures

Pere Galceran té 16 anys i viu a Basturs, terra de dinosaures. Des de ben petit ha voltat per les excavacions. Això ha fet que en plena adolescència sigui un petit expert i que l'estiu passat ell solet trobés un fèmur de dinosaure per la muntanya. "El pare té una formatgeria. Jo anava a buscar un treballador que pasturava el ramat i vaig trobar-ho, quan ho vaig veure tenia molt clar què era", explica. Hi va fer una foto i el seu pare va portar-la a l'Institut Català de Paleontologia (ICP). Van anar al lloc on el Pere havia ensopegat amb la troballa i, efectivament, es tractava d'un dinosaure herbívor, un hadrosaure de fa 65 milions d'anys.

No és estrany que a l'ICP hi arribin persones amb fotos o restes que han trobat. D'altra banda, als laboratoris on l'ICP també hi ha voluntaris que els ajuden a destriar, netejar i classificar fòssils, així com en tasques administratives", explica Laila Pilgren, de l'ICP.